Sempre amb el cap aixecat

Avui, després d’una llarga nit, el despertador m’ha sonat a les 7:30h i amb son i fred m’he aixecat del llit i m’he vestit. A les 8:10h ja era el cotxe, perquè deu minuts després em trobava amb el meu equip, en un punt concret de Vilassar. Poc a poc arribaven tots els membres de l’equip i un cop estàvem tots: pares, entrenadors i jugadores, hem pujat al cotxe i ens hem dirigit a Montgat, allà és on s’ha realitzat el partit de bàsquet.

Un cop allà, hem baixat a la pista i hem començat a escalfar, donant-nos ànims unes a les altres i treballant en equip. Poc a poc s’apropava l’hora per començar, estàvem nervioses, i amb ganes d’enfrontar-nos al contrari.

Un cop començat, el nostre objectiu era guanyar, ens estàvem esforçant, per no deixar que marquessin ni un punt, mentre nosaltres poguéssim anar pujant el marcador. Arribada a la mitja part, nosaltres anàvem guanyant, estàvem per sobre. El entrenador ens deia que havíem de continuar així, que aquest partit era nostre i que el podíem guanyar. Un cop a la pista, l’altre equip anava molt animat, amb moltes ganes de guanyar. A poc a poc, hem anat baixant els braços, i les ganes se’ns estaven perdent, sobretot després de veure que l’àrbitre només xiulava a favor seu. A algunes se’ls baixava la moral, mentre les altres intentaven continuar lluitant.

Al final el marcador ha estat de 59-44 a favor d’elles. Avui hem demostrat a la primera part que si ens hi posem, podem guanyar. És a dir que hem de treballar més, i animar-nos unes a les altres. Que estic segura que nosaltres valem molt més del que hem demostrat fins ara.

Cristina