Des de ben petita que m’ha agradat el futbol, el meu pare jugava i jo sempre l’anava a veure, i el meu germà petit també hi juga.
Suposo que ve de família aquesta passió pel futbol.
Quan tenia 9 o 10 anys em vaig apuntar a fer futbol sala al club d’aqui el poble, però havia de jugar amb nens. Vaig aguantar un temps però finalment em vaig desapuntar. Durant 4 anys em vaig conformar veient els partits del meu germà, fins que fa 2 anys em van dir que havien muntat un equip de noies i si volia anar a provar. Vaig estar molt contenta i m’hi vaig apuntar. He estat 2 anys jugant però aquest any per la falta de noies s’ha desfet l’equip.
Em van oferir de jugar amb l’equip sènior femení, jo vaig acceptar contenta però per estudis i horaris ho vaig deixar. Ara m’encantaria tornar a xutar una pilota, o tenir aquells nervis abans d’un partit… Espero que sigui poc el temps que m’hagi de conformar veient els partits del meu germà.
Laia
Laia, desconeixia la teva afició esportiva. Aviam si tens sort i pots tornar-hi aviat!
A l’escrit hi ha “cosetes” que caldria revisar:
– “d’aqui el poble” està mal construït i es pot dir simplement “del poble”
– el títol, que hi deia “Esperançes”
són petits detalls, però és molt important que a poc a poc vagis polint i enriquint els escrits.
M’ha agradat.
Josep Maria