Del camp a la grada

Ahir dimecres dia 6, vaig anar com sempre que juga el Barça al Camp Nou, els blaugranes s’enfrontaven al Milan en un duel apassionant de Lliga de Campions. Però, el que més em va sorprendre del partit no van ser els dos gols de Messi, que va callar moltes boques, sinó l’absència de Carles Puyol.

L’absència ahir del capità del Barça, Carles Puyol, no només de l’onze titular sinó també de la banqueta fa pensar. Després de passar pel llarg calvari que va portar l’operació quirúrgica a què va ser sotmès el passat mes de juny i de superar nombrosos contratemps, Puyol va deixar enrere la lesió i en la primera convocatòria que Martino va comptar amb el de La Pobla, va jugar i va complir. Va ser a Pamplona i amb Bartra. Va haver de ser dur per a ell estar ahir una altra vegada a la llotja , més veient els problemes que hi havia en defensa . Més encara quan Puyol també t’ofereix altra variant : l’opció de jugar com a lateral i, tenint a Jordi Alba lesionat, hagués pogut ser una bona opció per dosificar a Adriano, un jugador molt propens a lesionar-se muscularment.

Ara, pel que es veu, Tata Martino compta amb ell com el quart central, per darrere de Piqué, Mascherano i Bartra. Si no passa res estrany , tot indica que Puyol tornarà a jugar el proper diumenge formant parella amb Bartra a Sevilla davant el Betis . Una trobada tan important com els altres, encara que amb menys transcendència mediàtica , encara que això crec que és el que menys li importa ara Puyol. El que vol és jugar i jugar, per tal de agafar minuts, confiança i continuïtat.

Toni.