Somni estrany

Fa poc d’una setmana vaig patir un viatge molt estrany mentre dormia. Alguns us preguntareu quina mena de viatge és, jo també m’ho preguntava fins que vaig investigar una mica sobre el tema. Per fer-vos una idea, us intentaré explicar la meva experiència.

Tot va començar quan, a l’hora de pati, vaig a anar a casa a fer una becaina. Em vaig estirar al sofà del menjador, amb el meu novio al costat. Abans de posar-me sota la manta, vaig posar l’alarma del mòbil, ja que m’havia de despertar en una hora i mitja per anar a classe. Quan ens vam estirar, em vaig adormir en un minut, estava molt cansada. De sobte, els meus ulls es van obrir, notava un mal de cap horrorós, i no hi veia amb l’ull esquerra. Degut a això, vaig intentar aixecar-me, molt espantada, però una força brutal ho impedia, és a dir, intentava moure els braços, les cames i el cap, però no podia, era com si estigués paralitzada. Uns segons després, vaig veure al meu novio, l’Edu, aixecant-se del sofà i caminant pel menjador. Jo, molt esverada i sense poder-me moure, vaig intentar cridar-lo perquè m’ajudés, però no em sortia la veu. Intentava cridar amb totes les meves forces, però algú o alguna cosa m’ho impedia. Després d’uns minuts estant en aquesta mena de fase, angoixant i estressant , vaig fer una força immensa per girar-me de costat i intentar “despertar”. Finalment ho vaig aconseguir, i al girar-me vaig veure a l’Edu dormint com un tronc al meu costat. En aquells moments no sabia com reaccionar, i desconeixia totalment el que havia passat. Només vaig pensar que allò m’havia semblat massa real per ser un somni.

Dies després vaig buscar per Internet informació relacionada amb el fet. Aleshores vaig trobar que, aquell somni tant insòlit, s’anomenava “Viatge Astral” o “paràlisi del son”. Aquest viatge és degut a que, en certa manera, el cos s’adorm profundament, deixant el cervell i el subconscient despert. Llavors, el cervell interpreta que el cos vol despertar, però tot i així, l’hi impedeix. D’aquesta manera es produeix la paràlisi del son. Tot plegat provoca una sensació de nerviosisme, ansietat i pànic.

Sincerament, mai acabaré d’entendre com pot passar això, i per quina raó. Però el que tinc clar és que no tornaré a fer una becaina en un període de temps, perquè en el fons vaig passar por.

Paula