El demà és conseqüència de l’avui

Enguany començo batxillerat, una nova etapa que des del primer dia marcarà el meu futur, el més immediat i el més llunyà.

Fins ara, potser no m’havia pres tan seriosament “això d’estudiar”, ja que al cap i a la fi estava a l’ESO i segurament no requeria tant d’esforç, però ara inicio un nou curs on tot el que faci servirà pel que vulgui fer més endavant.

La primera setmana de curs ha estat una iniciació de com seria aquest any i de mica en mica m’he anat adaptant, tanmateix, cada dia que passa et van sorgint més deures, exàmens, redaccions i, per tant, el que has de fer és estar al dia per tal d’evitar que s’acumuli excessiva feina i t’angoixis veient que un cop has perdut el ritme serà molt difícil, gairebé titànic, tornar-lo a recuperar.

A poc a poc, vas veient que la competència és més alta i l’esforç és major per aconseguir els teus objectius.

Fins ara havíem gaudit molt, i ara possiblement també ho podrem continuar fent, però hi haurà caps de setmana on potser caldrà fer colzes i quedar-se a casa, estudiant.

Si aconsegueixo adquirir l’hàbit de l’esforç, de l’organització, de no deixar les coses per demà, d’entendre que “l’arribada al cim comença amb la primera passa”, hauré adquirit les condicions fonamentals per llençar-me a l’aventura de la universitat i reeixir en l’intent.

Concloc que vaig aprenent que en aquesta vida, cada dia hi ha coses per aprendre i que mai s’ha dit que per aconseguir els teus objectius seria fàcil i sense sacrifici.

Com més facis avui, més recolliràs demà.

Andreu Ruf

Aquest article ha estat publicat en Andreu Ruf, Batxillerat, Repte. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El demà és conseqüència de l’avui

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Andreu,
    tens tota la raó en això que res d’important s’ha aconseguit sense esforç. L’article ho explica amb claredat i bona argumentació. Una objecció: l’excés de paràgrafs fa que l’escrit perdi unitat. No és gaire difícil unir-ne alguns per formar paràgrafs més amplis i aconseguir així una major cohesió.
    No paris!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *