Ara sí

Portes tota una vida creient haver-te enamorat de cada noi que et deia coses boniques, de cada noi que t’havia donat un petó o que, simplement, havia mostrat algun tipus d’afecte cap a tu. Pensaves que t’havies enamorat d’aquell noi que, un cop acabat l’estiu, et va dir adéu amb un amarg petó i una simple excusa inventada cinc minuts abans, però, en realitat, una setmana després no recordaves ni si els seus ulls eren com dues grans castanyes o bé com dues petites maragdes. Estaves convençuda que aquella història amb el fill del quiosquer que va durar gairebé dos mesos era amor vertader, però oblides que durant aquest temps, altres depredadors van cridar la teva atenció, i que tan sols et va costar un parell de llàgrimes treure-te’l del cap. Creies que tot això era amor de veritat, però ara t’adones que tan sols era atracció, afecte, potser fins i tot amistat, ganes d’estar amb algú o que simplement volies sentir-te estimada i creies que, per tant, tu també estimaves. Ara, però, ha arribat el moment en què t’adones de tot això i coneixes el que és enamorar-se realment. L’has trobat, sents que és ell, només ell. I a partir d’aquest moment tot ha canviat. L’estimes. I ho saps perquè passaries cada moment del dia amb ell. Perquè és l’última persona en qui penses just abans d’adormir-te i en la primera que penses en tant sols obrir els ulls. Perquè durant el dia no te’l treus del cap, i durant la nit el somnies també. Saps que l’estimes perquè esperes ansiosa tant sols un missatge on et digui que ell t’estima a tu també, i perquè quan els reps ets capaç de llegir-te’l deu vegades seguides i, cada vegada que ho fas, apareix el mateix somriure brillant amb una espurna de vergonya però alhora d’innocència en el teu rostre. Perquè quan penses en ell o bé el tens al costat, la noia madura de setze anys que ets es transforma en una innocent nena petita que vol i necessita ser protegida i cuidada pel seu meravellós príncep. I també t’adones que de veritat estàs enamorada perquè saps que faries qualsevol cosa per fer-lo feliç, i perquè la gelosia et mata cada cop que penses que et pot fallar. I aquest cop no és només la infidelitat pròpiament dita el que et corrou per dins, sinó també el mínim intercanvi de mirades, una simple conversa d’amics o bé sentir el nom d’ella en boca d’ell. És ara quan t’adones que tot allò que deien sobre l’amor és cert, i t’adones també que és ell amb qui vols passar la resta de dies de la teva vida. És ell amb qui més confies ara, a qui li pots explicar tot i t’ajudarà sempre amb un somriure i un consell preparat a la mà. Sents dins teu que ell és el que més feliç t’ha fet, et fa i et podrà fer mai. Saps que l’estimes amb totes les teves forces i, el més important, que aquest amor et correspon. I és en aquest moment, just en aquest moment, en que t’adones que junts sou un, tu i ell, ell i tu, i que mai ningú ja no us podrà separar, perquè el veritable amor us ha unit per sempre. I ja no necessiteu a ningú més, només sou tu, ell i el vostre món.

Berta