Avui es celebra la Fira del Bolet prop de casa meva. Com cada any, venen paradistes d’arreu a vendre els seus productes propis de la tardor. Hi són allà des de primera hora del matí, i s’hi queden fins l’hora de sopar. Per a mi, avui, aquest esdeveniment no té cap mena d’importància ja que últimament tinc una gran quantitat de feina i no tinc temps per aquestes coses.
Durant tot el dia he pogut sentir la música que hi posaven, tot i que no hi parava gaire atenció. Però fa tot just uns minuts he sentit una cançó que em sonava molt familiar. Jo estava estudiant per un examen i si us sóc sincer, tenia la moral bastant baixa -a ningú li agrada passar-se un diumenge tancat a casa estudiant…-, però al sentir aquella lletra el meu estat d’ànim ha canviat. Era “La Dansa del Vestit”, la cançó del viatge de final de curs de l’any passat, la nostra cançó.
En un moment m’han vingut un munt de records a la ment, i he tingut una sensació indescriptible. Trobo a faltar tant aquells dies! Recordo que un cop va acabar el viatge tothom la cantava, érem una gran família.
Ara, però, estem a Batxillerat i les coses són més sèries, ja no farem cap més viatge tots junts i n’hi ha alguns que ja ens han deixat. Per això, de tant en tant, m’agrada escoltar aquesta cançó, tancar els ulls, i deixar volar la meva imaginació al passat per tornar a reviure el millor viatge de la meva vida.
Arnau
Arnau, un petit article excel·lent, que transita entre la fira del bolet i el viatge de final de curs, de la mà d’una cançó.
No paris d’escriure!
Josep Maria