Arriben els últims dies d’escola, a finals de Juny exactament, i aleshores els companys, amics i professors es pregunten on passaran l’estiu. Sempre hi ha el company que fa el gran viatge, o l’altre que el passa a casa i, quan m’arriba el torn d’explicar on aniré, sempre entra dintre de les meves idees el País Basc. Aleshores els meus amics de sempre deuen pensar, “aquest Pol sempre va al mateix lloc”, o “quina poca originalitat té, sempre repeteix…” Però el cas és que no és així, per mi es diferent. El País Basc és la meva segona casa, és més, es com la meva casa però en un altre lloc.
Al que em refereixo exactament és a un lloc on la naturalesa és mes pura que mai, on a cada casa tenen el seu hort i les seves quatre cabres o cavalls, on la gent té un tracte diferent, són més alegres, viuen les coses d’una altra manera i amb més intensitat. Però jo no hem vull referir a com és la gent ni com actua, sinó com hem sento jo allà. Aquest estiu he tingut la gran sort de poder passar un mes just allà. He estat treballant en un alberg amb la família que el porta. He estat acollit com ningú. Crec que no els ho podré agrair mai.
He pogut relacionar-me amb gent de molts països, edats… Ha estat una experiència inoblidable que espero repetir l’any que ve.
Pol
Pol, fas un escrit molt interessant sobre els teus sentiments respecte del País Basc. És llàstima que no hagis polit el redactat, que sembla una mica improvisat. Aquest era l’original:
“Arriben els últims dies d’escola, a finals de Juny exactament, i és allà on els companys, amics i professors es pregunten on passaran l’estiu.
Sempre hi ha el company que es fa el gran viatge, o l’altra que se’l passa a casa, i quan arriba el meu torn per explicar on aniré jo, sempre entra dintre de les meves idees el País Basc, aleshores els més amics de sempre meus deuen pensar, aquest Pol sempre va al mateix lloc, o quina poca originalitat té, sempre repeteix… I realment no és així, per mi es diferent.
El País Basc és la meva segona casa, és més, es com la meva casa però a un altre lloc.
Al que estic referint-me exactament és un lloc on la naturalesa és mes pura que mai, on a cada casa tenen el seu hort i les seves quatre cabres o cavalls, on la gent té un tracte diferent, són més alegres, viuen diferent les coses i amb més intensitat. Però jo no hem vull referir a com és la gent ni com actua, sinó com hem sento jo allà. Aquest estiu he tingut la gran sort de poder passar un més just allà. He estat treballant a un alberg amb la família que el porta. He estat acollit com mai ningú. Crec que no els hi podré agrair mai.
He pogut relacionar-me amb gent de molts països, edats… Ha sigut una experiència inoblidable que espero repetir l’any que be.”
Hi ha de tot, però essencialment hi falta una bona revisió a fons.
Ho recordaràs al proper escrit?
No paris!
Josep Maria