He conegut moltes persones al llarg de la meva vida i totes elles diferents. Algunes més important que d’altres, però totes acaben deixant un trosset d’elles dins teu.
Sempre m’ha resultat curiós com la gent, com una persona qualsevol, pot entrar a la teva vida sense demanar permís, i convertir-se en algú molt important per a tu. En poc temps pot arribar a ser-ho tot dins el teu petit món, però encara en menys temps pot desaparèixer. Marxa igual que va venir, se’n va, no torna mai més… Estrany no? Aquesta mena de coses no haurien de passar, jo personalment no ho entenc. Si una persona entra a la teva vida deu ser per alguna raó important, per tant, quan marxa serà perquè aquesta raó s’ha acabat o ha deixat de tenir tanta importància.
| “Marxa igual que va venir, se’n va, no torna mai més… Estrany no? Aquesta mena de coses no haurien de passar” |
Sona trist i estrany alhora, però és la veritat. Ningú ho pot canviar, les persones van i venen, les que arriben per quedar-se et fan sentir màxima felicitat. Però les que arriben per marxar et poden destrossar.
Laura
Laura,
No sé en qui estaves pensant quan escrivies l’article, potser en ningú en particular… Però llegint-lo no he pogut deixar de recordar la Mariona. M’ha sapigut greu que, després de tota la moguda fantàstica del curs passat no poguessim dir-nos adéu. Encara que imagino que algun dia me la trobaré pel poble i m’explicarà com li va tot. I segur que em dirà que tot va molt bé. O potser llegeix el bloc i ens explica a tots com li prova!
Però et quedes amb un sentiment estrany a l’ànima, com tu dius.
Un article fantàstic. No deixis d’escriure.
Josep Maria