El panorama d’aquest curs no pinta del tot bé, promet ser molt dur, ja que, per exemple, només començar el curs ens han posat la tira de controls que s’han d’estudiar molt i cap d’ells és fàcil. No em vull ni imaginar tota la feina que tindrem en els propers mesos, ja que el treball de recerca l’hem d’anar enllestint i els professors voldran acabar els seus respectius temaris, que són molt extensos i la majoria entren per a la Selectivitat, cosa que ens faran anar de bòlit als alumnes i ens provocarà força estrès i esgotament.
| “hores i hores d’avorriment, on els dies semblaran interminables i em faran arribar molt cansat a casa” |
També aquest mes i mig que portem fent classes m’ha servit per veure què m’esperara durant el curs a classe: hores i hores d’avorriment, on els dies semblaran interminables i que em faran arribar molt cansat a casa. Espero i crec que amb el temps em vagi acostumant a la rutina i no se’m facin tan pesades les hores a l’institut. Crec també que la causa de que se’m faci tot tan pesat aquests primers dies es que molts amics s’han quedat al pis de dalt, repetint 1r, i això provoca que les classes se’m facin més feixugues sense ells, però d’això ja me n’he acostumat enseguida.
En tot cas, l’únic que sé ben segur és que aquest any serà el més dur de tots des que estic al institut; sens dubte. Però com tot esforç acostuma a tenir recompensa (si les notes són bones), ens anirem tots els amics de vacances a Castella un parell de setmanes a gaudir i desconnectar dels estudis.
Pau
Pau, pintes un panorama esfereïdor! Més propi d’algú obligat a fer el que odia, que no d’algú que està aconseguint fer el que ha triat. Amb esforç i treball, com tot el que realment val la pena, no et sembla? Ànim!
L’escrit està força bé i transmet sentiments de forma clara i directa. M’ha agradat. No deixis d’escriure.
Josep Maria