Les obligacions

Ara mateix són les 11 del diumenge abans a un examen d’història de la filosofia. Falten sense comptar les hores de son recomanades i sense comptar les hores de classe pel mig, una hora i mitja per l’examen. Tot i saber això no soc capaç de posar-me a estudiar i he pensat, potser això és un bon tema per un escrit.

El problema no és que tingui tot de distraccions al meu voltant que no em deixin estudiar; ja que finalment veient que amb l’ordinador obert, el mòbil i l’Ipod al costat, no em podia concentrar, ho he tret tot del meu davant i m’he aïllat en una habitació; el problema és que no sóc capaç d’estar 5 minuts llegint un text, mirant els apunts o llegint les explicacions del llibre.

Veient això he pensat, tan avorrit és estudiar que ni tan sols pots fer-ho durant 5 minuts? I he arribat a la conclusió de que no. El contingut, sigui quina sigui la matèria, no és el problema pel qual no puc estudiar. El problema és la obligació d’estudiar aquest contingut. M’explico. (Cal dir que tot el que diré és referent a mi i no aplicable a altres alumnes que segurament pensaran diferent) El saber, la informació en sí és interessant i saber coses i aprendre no és avorrit, de fet a classe no em costa gens posar atenció gairebé sempre i entendre el que es diu. El que és realment avorrit és la obligació de saber coses, que algú t’obligui a saber en comptes d’ensenyar-te i confiar en que tu aprendràs allò que més t’interessa i no allò que t’importa ben poc i oblidaràs al cap de 10 minuts de fer l’examen. Amb tot això no critico el sistema ni molt menys ja que se que aquest és l’únic sistema que serveix perquè tothom acabi sabent el que algú ha decidit que ha de saber.

Després de reflexionar sobre això m’adono de que tinc encara el mateix problema per lo qual m’hauré de posar sigui com sigui a estudiar. Aquest problema no és només d’ara, en tot el cap de setmana no he pogut posar-m’hi i amb els altres exàmens anteriors si fa no fa el mateix… D’ara en endavant hauré de buscar alguna manera de poder aprofitar més el temps i no anar tant apurat.

Enric

Aquest article ha estat publicat en Dificultats, Enric Grau, Estudis, Exàmens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les obligacions

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Enric, és un interessant reflexió entorn de les dificultats que de vegades se’ns plantegen quan ens hem d’anar per feina. Suposo que deu ser qüestió d’oblidar que no t’agrada el que has d’estudiar i tirar pel dret, però això no és fàcil!
    L’escrit m’ha plantejat algun problema de comprensió. M’aturava en alguna frase i la rellegia una i una altra vegada sense saber què volies dir. Què passava? Que la puntuació m’estava enredant. Tot just començar: “Falten sense comptar les hores de son recomanades i sense comptar les hores de classe pel mig, una hora i mitja per l’examen” podia haver estat “Falten, sense comptar les hores de son recomanades i sense comptar les hores de classe pel mig, una hora i mitja per l’examen”. O també “Si descompto les hores de son recomanades i les hores de classe pel mig, falta una hora i mitja per l’examen”.
    El mateix passa en altres llocs de l’escrit. Per exemple:
    “Tot i saber això no soc capaç de posar-me a estudiar i he pensat, potser això és un bon tema per un escrit” que hauria de ser “Tot i saber-ho, no sóc capaç de posar-me a estudiar i he pensat que aquest podia ser un bon tema per a un escrit”.
    En general, potser no era un bon moment per fer l’escrit, o almenys per fer-lo i donar-lo per acabat. Està a mig fer (faltes, repeticions, sintaxi poc elaborada…), i ho pots fer molt millor. No et conformis amb qualsevol cosa!
    Fins al pròxim!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *