Jo bàsquet i tú?

La majoria de la gent quan gaudeix del seu temps lliure té algun hobby o fa algun esport, però no em refereixo a la gent que fa esport per fer-lo, em refereixo a la gent que sent un sentiment cap aquell esport, aquella que si ha d’estar deu hores diàries entrenant per millorar ho fa sense cap mena de problema.

És possible que no hagis trobat el teu hobby encara. Jo de petit vaig començar fent futbol i fins els sis anys no vaig descobrir que el que de veritat m’agradava era el bàsquet. A partir d’aquell moment vaig començar a entrenar i a jugar i si no fos per les lesions que he tingut no hauria parat de jugar. La majoria d’esportistes d’èlit han patit lesions greus però estan on estan perquè les ganes de seguir endavant són molt més fortes que la lesió que han patit. Si et rendeixes a la primera mai aconseguiràs el que et proposes, i si no t’arrisques no tindràs la possibilitat de triomfar. Sense sacrifici no tens recompensa i això també es pot aplicar en els estudis, però això no vol dir que si fas un sacrifici tinguis sempre una recompensa, el fet de fer aquest esforç és tan sols per tenir una opció a una recompensa que molt cops no aconseguiràs però el més important és no rendir-te ja que al final l’acabaràs aconseguint.

La teva afició ha de ser una que et doni forces per seguir endavant, que aquells dies que no tens forces per fer res, siguis capaç de fer-lo sense problema i d’això te n’adones quan amb el pas dels anys aquesta és aquella que potser no ha estat present des de el primer moment, però des de que el vas descobrir no has pogut parar de practicar-la. El meu hobby és el bàsquet, i el teu?

Marc Méndez

Aquest article ha estat publicat en Bàsquet, Esforç, Marc Méndez, Tenacitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Jo bàsquet i tú?

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Marc, presentes una molt bona crònica de la teva afició pel bàsquet i, sobretot, l’aprofites per destacar la importància de l’esforç i la tenacitat en tots els aspectes de la vida. M’ha agradat tant el primer com el segon.
    L’escrit és molt clar, fins que arribes al tercer paràgraf, on apareixen alguns embolics: “siguis capaç de fer-lo sense problema i d’això te n’adones quan amb el pas dels anys aquesta és aquella” el marculídel “fer-lo” i el femení d’ “aquesta” no liguen. Els pronoms substitueixen un nom quin? Masculí o femení?
    Està molt bé. No paris d’escriure.
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *