Una pregunta que sempre m’he fet, és quin es l’objectiu de viure en aquest món tan bonic com cruel, tan divertit com obscur, tan lliure com condicionat, …
Em pregunto què hi fem aquí, quina és la nostra missió o bé, per què a nosaltres ens ha tocat viure aquí. Alguns, dirien que és el destí i probablament alguns altres s’agafarien a les bases d’alguna religió, però jo, al cap d’un temps i després un seguit de reflexions fetes després d’un mal dia, he arribat a la conclusió de que l’ únic important en aquest món no és ni creure en dogmes, ni tan sols l’avarícia, sinó que l’única cosa que de veritat val la pena en aquesta vida i en aquest món, és la forma en que cadascú es motivi i moralitzi per tal seguir lliutant i seguir endavant de la millor manera possible. Per tant, finalment dedueixo que la finalitat de la vida és viure-la, i només viure-la al màxim tenint en compte que de moment la vida es l’única cosa que realment tenim.
Guillem
Guillem,
“l’important de la vida és tenir el coratge de viure-la”, sembla el resum del breu escrit que presentes. M’ha agradat. De tota manera, de cara a altres escrits, potser t’aniria millor partir d’algun esdeveniment o situació més concrets, per dues raons: en primer lloc per garantir el coneixement d’una situació més pròxima a tu, i en segon lloc, perquè en aquest espai tan reduït no és possible fer grans reflexions filosòfiques.
M’ha agradat
Josep Maria