El millor amic del gos?

Diuen que el gos és el millor amic de l’home, algú s’ha preguntat mai si pels gossos el millor amic és l’home? Aquesta és una pregunta que me fet diversos cops.

Fa un temps, quan era més petit, vaig tenir dos gossos, el Flopi i la Gipsi, eren dos rottweilers maquíssims. Jo vaig conviure molt més amb el Flopi que amb la Gipsi, que es va morir quan jo era molt petit. El Flopi sempre havia sigut “el meu millor amic”, cada dia quan tornava de l’escola era ell el primer en saludar en arribar a casa, qui se’m tirava sobre i em llepava tota la cara, el que em despertava cada matí llepant-me els peus, el que m’arrossegava per la piscina quan estava aprenent a nedar… ho era tot per mi!

Va haver un dia que alguna cosa anava malament, em vaig despertar i no estava allà al llit amb mi, no el trobava per enlloc. Vaig sortir al jardí i el vaig trobar allà estirat, molt quiet, diferent, ensopit.. alguna cosa estranya passava seguríssim, vaig córrer ràpid cap a me mare a dir-li què passava amb el meu Flopi.

Quan va sortir i va veure com estava el Flopi la seva cara va canviar per complet. Em vaig espantar molt, ella em va fer anar a avisar al meu pare perquè ens portés a l’escola. A la tarda quan vaig arribar a casa la meva mare em va cridar, jo buscava al Flopi, com cada dia, però no apareixia. Ella tenia la cara molt trista i aleshores va ser quan em va dir que el Flopi ja no hi era, que havia desaparegut per sempre del meu costat, el van haver de matar perquè no patís més, se li havia girat l’estómac i no hi havia manera de poder girar-lo altre cop.

La meva vida recorda aquell dia com si fos ara mateix, i penso… si hagués sigut al revés, s’enrecordaria de mi..?

Guillem Espelleta