Una nova etapa

Com és el primer escrit penso que no està de més posar-nos en situació. Acabem 4t d’ESO d’una manera totalment apoteòsica, representant una obra de teatre, El Retaule del Flautista i, seguidament ens acomiadem marxant de viatge de final de curs a Itàlia. Pensava que l’estiu seria una bona manera de reflexionar sobre tot el que havia passat i acabat i, també tot el que vindria a continuació, però no va ser així.

Per començar, el dia que vam haver d’anar a buscar les notes ja anava corrents per tot arreu, ja que començava com a monitora en un campus aquell mateix dia. Bé, cinc setmanes de campus i ara sí, pensava que tenia un mes per descansar, però em vaig tornar a equivocar. El dia 26 de juliol em van trucar del futbol i em van dir que havia de començar a entrenar amb el primer equip aquella mateixa setmana. Tot i així vaig dir: no és per tant, tindré els matins per descansar. Doncs no, vam fer doble sessió d’entrenaments durant un mes i mig i no vaig tenir temps de res. Després de tot aquell avalot de curses amb mi mateixa vaig decidir començar a fer el compte enrere per marxar de vacances. Per fi podria descansar!

Vaig marxar dues setmanes a Murcia i per fi vaig poder gaudir de l’estiu, però de seguida va començar l’Institut i tot el que allò implicava. Se’m va ajuntar tot. Començava una nova etapa al Batxillerat i una altra al futbol. Ja era conscient que hauria d’apretar colzes per treure aquest any d’estudi endavant, però no pensava que no entendria pràcticament res. El futbol no es va quedar curt, ja que entrava a una nova lliga, la segona divisió espanyola i m’ho havia de prendre seriosament, ja que em jugava moltes coses. Sobtadament vaig haver de començar a entrenar amb el primer equip, que jugava a la primera divisió espanyola, ja que la portera es va lesionar i la vaig haver de substituir. No sabia allà on m’havia ficat, ja que el primer partit que vaig haver de jugar va ser contra la Real Societat i, ni més ni menys que vam haver de desplaçar-nos fins a San Sebastián.

A hores d’ara encara no he assimilat on estic i és per això que estic perduda en aquesta nova etapa. Espero que tot això agafi el camí correcte i pugui seguir una línia prou recta.

Itziar

Aquest article ha estat publicat en Batxillerat, Dificultats, Feina, Futbol, Itziar Martínez. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Una nova etapa

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Itziar,
    veig que vas força trasbalsada amb un munt de feines que se’t tiren al damunt. Però, coneixent-te, estic convençut que t’acomodaràs al nou ritme i seràs capaç de fer-ho tot molt bé. Ànim!
    L’escrit està molt ben redactat. M’ha agradat. No paris!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *