Amistat

Avorrit davant la pantalla del ordinador, de cop i volta em va sortir un text sobre l’amistat. Era curiós perquè justament era d’un filòsof que estudiem a classe, Aristòtil.
Era un escrit sobre l’amistat, de la seva obra “Moral a Nicòmac”, llibre VIII.

Segons vaig entendre, hi ha tres tipus d’amistats. L’amistat del Gaudir, l’Interès i el Bo. Quan parlava del Gaudir es referia a que aquella amistat lligava a dues persones perquè buscaven una amistat amb finalitat de plaer, és a dir, estar amb aquella persona perquè t’ho passes bé i gaudeixes. L’amistat de l’Interès se suposa que es referia quan s’estableix una relació amb un interès pel mig, material o no. Com un negoci o el buscar una amistat a través d’una tercera persona. I per últim l’amistat del Bo, que seria trobar alguna qualitat bona de l’altre persona que t’enriqueix, igual que un mateix a l’altre.

Segons jo, l’amistat és un sentiment desitjat per tot ésser humà, la qual cosa podem experimentar amb altres persones. És una cosa necessària, ningú no vol estar sol, ni el ric ni el pobre, perquè de què serveix tenir-ho tot sinó ho pots compartir amb ningú?
També penso que podríem classificar en més tipus d’amistats, com la de la mare, un tiet, un gos… Crec que amb el temps va canviant el que busques en un amic, quan l’edat és semblant més fàcil es pot establir, perquè hi ha més coses en comú.

Però estic d’acord amb el que ha dit Aristòtil perquè tinc amistat dels tres tipus.

Carles.

Aquest article ha estat publicat en Amistat, Carles Martin. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Amistat

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Carles, ja veus que Aristòtil ja rumiava sobre qüestions que encara ens preocupen. M’ha agradat la teva reflexió a partir de la divisió d’Aristòtil.
    El redactat té alguna pífia. Unes les he esmenades, d’altres no. Per exemple quan dius “Segons jo, l’amistat és un sentiment…” Podries haver resolt la idea amb un “A mi em sembla que l’amistat…” o “Jo crec que l’amistat…”, perquè el “segons jo” no queda gens bé, no et sembla?
    No paris d’escriure, que tens molt a dir!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *