Recordo aquell temps com si fos avui mateix, la brisa freda que m’acariciava el rostre i em provocava tenir un aspecte asiàtic pel que fa als ulls, el sol del migdia que m’il·luminava la cara, l’olor a pi que corre per casa, però sobretot recordo els braços del meu pare envoltant-me i abraçant-me com si fos el seu tresor més preuat.
Des de ben jove ha fet competicions de motocròs, ell és molt competitiu, es veu de sobres que li encanta guanyar i estic segura de que sempre guanyava totes les competicions, ja que és molt hàbil.
“Trobo a faltar ser un ésser petit i adorable, que el meu pare m’agafi amb els seus braços mentre em porta a fer voltes amb la seva moto” |
Tot va començar quan el meu pare va tenir dos fills, i va haver de deixar de competir perquè sempre acabava ferit i amb problemes d’esquena, allà va començar a prendre-s’ho amb calma, a portar-nos a nosaltres sobre de la moto amb ell, però no al darrera no… sinó davant seu amb ell. Suposo que a partir d’aquells moments, tant petita que era, em van començar a encantar les motos.
Després d’això va venir quan em van comprar una mini-moto de motocròs. Cada cap de setmana anàvem per la finca donant voltes amb ella, esquivant cons, accelerant mentre passava molta por, però alhora era una sensació indescriptible, quanta més por tenia, més ganes tenia de tornar a accelerar. Realment no sé si vaig aprendre abans a anar en bicicleta o en moto.
Trobo a faltar ser un ésser petit i adorable, que el meu pare m’agafi amb els seus braços mentre em porta a fer voltes amb la seva moto. Ara ja sóc més alta que ell, i ha deixat la moto al garatge junt a la meva, bastant més petita que la seva; ell es dedica a anar en bicicleta amb els amics cada diumenge al matí, i jo segueixo anant en moto, però ara amb una de 49cc… Carai com canvien les coses, vull tornar a ser una nena petita.
Clara
Clara,
Dius molt, i molt ben dit. Encantador. El títol és així?
No deixis d’escriure.
Josep Maria
El títol no és així, suposu que s’haurá esborrat. En realitat era ”Motocròs”.