Migdia, dolç migdia…

Són dos quarts de quatre, ja he acabat de dinar. Sense pressa vaig al lavabo; em rento, em netejo i em pentino per tal d’estar el més còmode possible. Pujo cap a dalt, entro a l’habitació, descarrego tots els trastos del cole i em deixo caure sobre el llit.

La meva habitació és blanca amb una paret i una porta de fusta de color clar. Tinc un sofà, un terra i un llit on em puc estirar. S’hi respira tranquil·litat i no hi ha cap rellotge que empipi amb el tic-tac del pas de les hores.

Ara, al migdia ja no fa tanta calor com a l’estiu i a l’habitació s’hi està genial, hi ha la temperatura perfecta per relaxar-se. Un porticó està obert i deixa entrar la càlida llum del sol, la finestra està ajustada i les cortines, d’un blanc translúcid, passades. Sento els ocells de la veïna que canten perquè fa bon dia, i l’arbre de davant de casa com balla amb el vent. Mentre analitzo tot això que tant em satisfà m’endormisco uns minuts i quan torno a obrir els ulls penso: Això és vida!

Com un moment del dia tan senzill em pot fer sentir així de bé? Ja tinc energia per continuar el dia. “Mates allá voy!”

Joana

Aquest article ha estat publicat en Joana Capella, Migdiada, Plaer. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Migdia, dolç migdia…

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Joana, el títol encaixa molt bé amb el que el lector es troba després: tota una sensació de cotó fluix. Breu, però ben elaborat. M’ha agradat.
    No paris!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *