Avui, dijous 19 com qualsevol altre dia de la setmana vaig al gimnàs després d’estudiar i fer els deures. Aquest cop, però, hi vaig caminant, ja que, la meva moto s’ha fet malbé i per desgràcia el meu microcoche també. Doncs bé com deia vaig al gimnàs caminant i per fi tinc una estona per pensar en les meves coses i de pas així faig un extra d’exercici.
Principalment rumiava la meva situació acadèmica i en com afrontar el primer de batxillerat. Vaig tindre en compte múltiples possibilitats com el fet de que tinc una gran dificultat amb les llengües i per tant que caldria repassar-ho molt, que havia de portar al dia els treballs i lectures, i sobretot que em faria falta estudiar les assignatures amb regularitat per a no perdre’m en el curs.
Clar que com que tenia molt de temps també vaig estar pensant en temes més personals com el fet de que el meu gos fa un temps morís, que volia aconseguir uns diners per a poder tenir algun que altre luxe i d’altres…
Doncs bé és molt important tenir una estoneta al dia per a poder reflexionar sobre la nostra situació i el que volem fer en un futur, particularment ja feia força temps que jo no ho duia a la pràctica i m’ha anat com anell al dit anar al gimnàs caminant tot i que al principi em semblava una activitat molt pesada.
Àlex
Àlex, tens tota la raó. Massa sovint ens oblidem de dedicar una estona a pensar en nosaltres mateixos, i fer-ho tot passejant és una bona idea.
M’ha agradat l’escrit, encara que calia repassar alguns errors ortogràfics i lèxics (“d’asprés” en lloc de “després”, “tindre en compte” en lloc de “tenir en compte”, “tenia que portar” en lloc de “havia de portar”, “per a no perdrem” en lloc de “per a no perdre’m” o “fa un temps moris” en lloc de “fa un temps morís”). Caldrà anar en compte.
D’altra banda, hi ha un notable embolic en l’ús dels temps verbals. Comences en present (“Avui…”) i segueixes en passat (“…també vaig estar pensant…”). Aquest detall fa que l’escrit perdi unitat i quedi desgavellat.
De fet, li convenia una bona repassada tranquil·la, tan tranquil·la com la passejada.
No deixis d’escriure!
Josep Maria