Desil·lusió

Ahir a migdia vaig arribar a casa amb l’humor força capgirat. M’havia oblidat de fer una classe i estava molt empipat amb mi mateix. Per sort no em passa mai, això de deixar-me les classes, però ara ja no ho podré dir. Què havia passat? Doncs que després de l’esbarjo vaig fer una ullada a l’horari per tal de confirmar que tenia classe amb quart C i vaig trobar que a la franja de quarta hora hi havia escrit “TR”, així que, al contrari del que em pensava, no tenia classe fins a l’hora següent! Així que vaig expressar la meva sorpresa als meus companys la sala de professors i em vaig posar a treballar tot esperant la classe següent.

Quan va ser hora de començar la classe em vaig adreçar ben carregat a quart C. Era la primera classe amb ells i em feia il·lusió començar el curs. Però, vaig trobar la porta tancada i l’Àngeles fent classe. Em va venir una suor freda mentre buscava el meu horari a la cartera i, en mirar-lo em vaig adonar de l’errada: La famosa TR ocupava la franja de l’hora d’esbarjo i no era cap classe! Em volia morir.

La pregunta va sorgir immediatament: com és que no m’han vingut a dir res? com pot ser que s’hagin quedat a l’aula tota l’hora sense dir ni piu? No sé què em feia sentir més malament, si haver comès un error, o notar que als meus alumnes no els sabia gaire greu (gens, en realitat) perdre’s aquella la primera classe del curs que a mi em feia tanta il·lusió. Era per tot això, ja ho veieu, que ahir a migdia vaig arribar a casa amb l’humor tan capgirat. Estava desconcertat i desil·lusionat.

Josep Maria

Aquest article ha estat publicat en Errors, Frustració, Josep Maria Altés. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *