Comiat

És hora de posar el punt i final a tres cursos d’escrits, primer a la Tertúlia del quart pis i després a l’Enraonar. Sou els primers que completeu el cicle iniciat a quart d’Eso i que ara acaba. Amb vosaltres nasqué un bloc que ja té prop de mil cinc-cents articles, un autèntic trencadís amb mil cinc-cents trossets de vides irrepetibles, com les vostres (m’he fet un tip de llegir, ara que ho penso!). Imagino que si us atureu algun dia a rellegir aquells escrits vostres de la Tertúlia els trobareu molt llunyans… o potser no tant -passa tan de pressa el temps!-. Són com fotografies antigues, descolorides, que ens fan somriure des de la distància mentre ens diuen que estem creixent o, si ho preferiu, que anem envellint.

A mi aquests tres cursos m’han passat molt de pressa, però a vosaltres les classes de filosofia s’us deuen haver fet eternes, d’això n’estic segur. Si almenys us ha servit per comprendre una mica millor el concepte d’eternitat que apareixia de tant en tant a les meves explicacions, ja m’està bé: l’eternitat és com una classe de filosofia sense timbre. Una autèntica tortura només de pensar-hi. Però tots els mals s’acaben, i ara és el moment de dir prou, perquè tres anys són molts anys i no és qüestió de fer-se pesat com aquells convidats que no troben mai l’hora de marxar. Encara que jo m’ho he passat molt bé, i que ha estat un plaer treballar amb vosaltres, ja n’hi ha prou de mirar tan sols pel meu benestar. Així que, tot lamentant els mals moments que us pugui haver fet passar, us desitjo que sigueu molt feliços allà on la vida us porti.

Marxeu, però recordeu que alguna cosa vostra queda aquí: la vostra petjada i els vostres escrits, que ens faran companyia. Des d’Itàlia, una abraçada a tots i a reveure!

Josep Maria

Aquest article ha estat publicat en Comiat, Josep Maria Altés. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Comiat

  1. Montse Mestres diu:

    Josep Mª, cal dir que el teu escrit ens va emocionar a molts dels pares i mares que estàvem presents el dia del comiat dels nostres fills.

    L’Alba i en Joan ens van esplicar el motiu de la teva absència i van llegir en nom teu l’escrit de cara el teu alumnat que després d’uns anys a l’institut remprenen el seu camí cap a altres estudis superiors.

    Els escrits a la tertúlia del quart pis i a l’enraonar han estat meravellosos i molt creatius. Vas tenir una bona pensada i penso que a molts d’ells els incentiva el fet de poder crear el seu propi escrit.

    Per acabar et vull donar les gràcies per tot el que el nostre fill Xavier ha après durant aquests anys tan amb tu com amb la resta de professorat. En tindrem un bon record.

    Montse

  2. Josep M. Altés Riera diu:

    Montse, gràcies per les teves paraules. Em va saber greu no poder acomiadar-me directament dels nois, encara que els aniré trobant a l’institut aquests darrers dies de tràmits de selectivitat. Una abraçada
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *