Vaig treure de l’armari el cistell de palla que utilitzava quan arribava l’estiu per baixar a la platja. El matí era radiant i convidava a passar un agradable matí estirada al sol, sentint trencar les ones i impregnant d’aroma a mar pels quatre costats. Entre les coses que hi havia al cistell estaven la crema bronzejadora, unes ulleres de sol una mocador blau marí i un llibre. Vaig fixar la mirada en aquest últim objecte. El vaig agafar, com si fos un petit tresor trobat per sorpresa. En obrir les seves pàgines en vaig deixar caure sobre la sorra fina de la platja. Aquest fet en va produir un agradable plaer. Vaig apropar el llibre al meu nas. Encara feia olor de mar. Un remolí de records van volar sobre la meva ment, records del passat estiu. Vaig sacsejar les seves pàgines per fer caure la resta de sorra que pogués quedar i vaig decidir llegir algun fragment a l’atzar:
“L’Anaïd va lamentar no saber maquillar-se ni pintar els ulls com Selene. Al millor, si en lloc d’aparentar catorze anys hagués sabut simular divuit, s’hagués estalviat molts problemes. Segurament el revisor del tren no li hagués preguntat tantes vegades el seu nom i la seva destí, no s’hagués assegut al seu costat ni li hauria donat la llauna amb els videojocs de seva miniconsola. Segurament, a l’autobús cap a l’aeroport, aquella àvia bronzejada i musculosa no l’hauria obligat a compartir el seu paquet de galetes, el seu entrepà de formatge, la seva suc de fruites, els seus cacauets vitamínics i els seus caramels de maduixa. Segurament, a la Terminal 1 de l’aeroport, el pilot d’avió que la va renyar per anar sola no li hagués tret les fotos de les últimes vacances amb els seus fills al Carib ni li hagués fet aprendre un embarbussament idiota.”
Hauré llegit mil i un llibres però sens dubte aquest sempre ha sigut el millor….de moment.
Cristina
Cristina, en aquest escrit hi falten paraules, em sembla, perquè no l’entenc. No entenc fragments del text que llegeixes. Si el corregeixes me’l envies i ja el substituiré.
Josep Maria