Ja s’acaba això, per fi s’acaba! Arribem ja al final de dos anys lluitant per a poder aconseguir una nota que ens vagi bé per a poder entrar a la carrera que hem escollit o que encara estem dubtant si fer o no fer.
Han estat dos anys de constant lluita amb els pares i amb nosaltres mateixos, una lluita entre sortir de festa cada cap de setmana o quedar-nos a casa estudiant per poder tenir en el futur tot el que hem somiat, un treball que ens agradi, una casa, fills,…
En aquest moment puc dir que jo per exemple he intentat donar molt de mi per poder assolir els coneixements del batxillerat, tot i que he tingut algunes èpoques de més treball i altres de menys, he intentat tenir una constància de treball durant tot el curs. També s’ha de dir que al principi va costar molt adaptar-se aquests nous hàbits d’estudis ja que a l’ESO no és el mateix. Al principi era tot molt frustrant, estudiava moltíssim i res donava els seus fruits, però a poc a poc he anat intentant que la cosa millorés.
Ara ja arribat casi el final puc dir que l’esforç ha valgut la pena, i que reconec que si hagués treballat potser una mica més, ara podria anar més descansada amb els exàmens finals. Per acabar vull dir que espero poder acabar bé el curs i poder seguir lluitant com he fet fins ara pels meus somnis com per exemple el somni de ser infermera.
Míriam