Estic a la cantina estudiant el meu proper examen d’història. No puc distreure’m perquè la setmana que ve m’examino de gairebé totes les assignatures. Mentre llegeixo quins van ser els principis de la dictadura franquista, em crida l’atenció el que diu la presentadora de les
notícies, que connecta amb la corresponsal dels Estats Units. Totes dues semblen preocupades i les seves cares empitjoren a mesura que informen de la notícia. Apareix a la pantalla del televisor la imatge d’un home que és definit com el “salvador”.
Charles Ramsey es trobava dinant en un McDonald’s quan va començar a sentir crits de l’exterior. Sense pensar-s’ho dues vegades, va trencar la porta de la casa d’on una noia jove demanava auxili. Aquesta va aprofitar que el segrestador no estava a la casa per demanar ajuda. Resulta que ella no és la única noia que porta tancada deu anys, sinó que hi ha dues més i a part, la seva filla. El segrestador, un home de Cleveland de cinquanta-dos anys i originari de Puerto Rico, havia tingut a les tres noies tancades durant una dècada. La major part del temps, les noies estaven lligades i en habitacions separades. Una d’elles, va patir cinc avortaments, provocats pel propi segrestador.
La notícia em fa posar la pell de gallina. No entenc en quin cervell entra un comportament com aquest. Per molt que intento assimilar la notícia no ho aconsegueixo, sóc incapaç. Quina mena de persona pot fer una cosa així? Agafo el resum de l’examen i torno amb el franquisme, però no puc deixar de pensar-hi. No hi ha dubte que aquest fet portarà cua.
Anna