Acabo de veure un vídeo, aquest vídeo comença dient tots els segons que té un dia, i apareix la imatge de un noi i una noia esperant a que els atenguin en una gelateria, el noi mira a la noia, i li diu alguna cosa, i ella el mira, riu, i li contesta. Es presenten. El vídeo continua dient els segons que te una setmana, i apareixen imatges d’ells dos, ja amics, parlant i divertint-se. A continuació diu els segons que te un mes i tornen a sortir imatges, ja de la parella que han format, desprès diu els segons que té un any, i surten imatges de tot l’any que han passat, i al final diu quants segons te tota una vida i tornen a sortir moltes imatges d’ells dos, de tota la seva vida, i de sobte torna a la situació inicial, en el moment que ell la mira, i decideix parlar-li, però no ho fa, i ella recull el seu gelat i marxa, tornen a sortir totes les imatges però en sentit oposat, tot a l’inrevés, fins que tornen a estar en la posició inicial, tot seguit diu “un día tiene 46.400 segundos, cada uno contiene opciones incontables, posibilidades y decisiones, de las cuales solo una puede emergir. Cada uno con la habilidad de crear una vida y borrar otra.” Desprès torna a sortir el moment en que ell li parla i finalment diu: “Un día consiste en 46.400 segundos, y este es uno de ellos.”
Encara em costa entendre com pot ser que sol un segon de la nostra vida pot portar-te per un camí o un altre, i això es una qüestió que sempre em mantindrà inquieta..
Núria