Remors a la biblioteca

Són les 16’50 i ja sóc a la biblioteca. Ara no és res extrany ja que ultimament paso més per aquí que per casa, però fa uns mesos m’hagues considerat com a boja jo mateixa. Com una amiga i jo diem: d’aqui poc em faran el pase vip.

Deixant bromes a part, us parlaré sobre un noi que tinc al costat. És un noi que entre semana no ve gaire sovint,  però no és la primera vegada que coincidim. Doncs bé, deu tenir vint-i-dos anys aproximadament i deu estar estudiant fort per la semana d’examens que l’espera, ja que el sento de tant en tant suspirar. Jo estic en les mateixes condicions tot i que segurament amb menys dificultats que les d’ell. Tot i així necessito un mínim de concentració per estudiar i assolir els coneixements que estic intentant aprendre. Però el meu problema és precisament aquest noi. No per que tingui una bellessa extrema i destorbi la meva concentració, sinó que està escoltant alguna cosa i té el volum dels cascs molt fort. A més sona una espècie de música musulmana que encara em distreu més ja que no estic acostumada a sentir melodies d’aquest tipus. Potser està mirant algún video del YouTube que li han passat uns amics o simplement escolta una cançó per donar-se un capritx i descansar uns minuts.  El motiu no el sé, el cas és que ja m’he creuat la mirada amb altres perones que están al meu costat i crec que pensen el mateix. Per sort, no es tracta d’una obsessió que m’ha agafat de sobte.

Per tant el meu objectiu és avisar des d’aqui, com ja he fet en algún altre cas, que si alguna vegada escolteu algún tipus de melodia en un espai on regna el silenci, siusplau assegureu-vos de que la gent del vostre voltant no sent el que esteu escoltant.

Alba

Aquest article ha estat publicat en Alba Soria, Molèstia, Música. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Remors a la biblioteca

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Alba, m’ha divertit força el teu article des de la biblioteca. Té aquell punt d’ironia que et caracteritza i que fa que el que escrius tingui un punt de sorpresa que s’agraeix. Està molt ben construït. Per cert, el col·lega de la biblioteca no deu treballar gaire, amb aquesta música tan alta, només ho deu semblar. Jo li aconsellaria una bona dosi de silenci, i que, si vol posar-se els cascs, sigui només per no sentir sorolls!
    Fins al proper article,
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *