La definició fàcil de la mort podria ser perfectament “cessació de la vida”, però crec que és quelcom més que això.
La mort és l’explicació de la vida, així com la vida és l’explicació de la mort. La mort és aquella cosa de la qual no podem escapar. La mort segueix a la vida amb tanta seguretat com la nit seguiex al dia, l’hivern seguix a la tardor o la vellesa seguix a la joventut. La majoria de nosaltres ens preparem per no haver de sofrir l’arribada de l’hivern o la vellesa, però molt pocs ens preparem per l’arribada de la mort. Tots temem la mort, ja que és quelcom buit, un forat, l’absència de vida. Hi ha gent que pensa que la mort és un retrocés cap al buit, mentre que d’altres pensen que és la porta a una nova vida.
Actualment sabem que per exemple els estels i les galàxies neixen, viuen el que els correspon i moren. Doncs, el que és aplicable a les immenses realitats de l’univers crec que és igualment aplicable als cossos humans. Des d’una perspectiva totalment física, els nostres cossos estan constituïts pels mateixos compostos químics que constitueixen les galàxies. A cada moment, enormes quantitats de cèl·lules moren i són reemplaçades pel naixement d’altres dins el nostre cos. Per tant, podem dir que cada un de nosaltres està experimentant dia a dia els cicles de naixement i mort.
Per altra banda, en termes més pràctics, es podria dir que la mort és un procés necessari. Si les persones visquéssim per sempre, tard o d’hora començaríem a desitjar la mort. Sense la mort, ens enfrontaríem a una gran quantitat de nous problemes, des de la superpoblació fins el fet que les persones hauríem de viure en un cos cada cop més envellit. Per això, penso que la mort és necessària, ja és la que fa espai per a la renovació i la regeneració.
En resum, cal preparar-se per a la mort? Ningú en tot el planeta sap què hi ha després de la mort, per tant, penso que hauríem de deixar de pensar-hi i aprofitar al màxim la vida, perquè de vida, només n’hi ha una.
Gerard Lombarte
