Sabeu la sensació que apareix quan no tens cap problema? Tot es perfecte tal i com està, no t’importa res del que passa al teu voltant, et sens lliure, alegre, motivat o relaxat, et sents com mai abans t’havies sentit i no canviaries aquell moment quasi perfecte (o perfecte, a vegades) per res en el món. Aquell moment en que treus a la llum la teva part més profunda, pensadora i filosòfica.
Sí, en efecte, m’estic referint a la música. És, segurament, el millor invent de la història; mai passa de moda i sempre et sorprèn. Un dels mitjans més usats per expressar els sentiments o necessitats d’un mateix: amor, odi, soledat, nostàlgia, felicitat…. Hi ha infinitat de temes dels que pot tractar la música.
No ens n’adonem però avui en dia, en la situació econòmica, política i social en la que ens trobem, milions de persones utilitzen la musica per poder expressar tot el que senten i pensen de la societat o d’un mateix. Al llarg de centenars d’anys s’ha lluitat pel dret a la llibertat d’expressió i, per aquesta, raó l’hauríem d’utilitzar al màxim.
A mi, encara que no composi cançons, m’encanta escoltar música, sempre que tinc temps ho faig. Prefereixo escoltar música abans que mirar la televisió. Fins i tot mentre faig els meus escrits escolto música, perquè , com he dit anteriorment, apareix el meu costat més filosòfic i pensatiu i em relaxa.
“Sense música la vida seria un error”, Friedrich Nietzsche
Marcos Giménez
