Un esport bonic i perillós

Tot i no considerar-me una persona esportiva m’agrada veure tot tipus d’esports, sobretot en directe. Últimament  he experimentat un interès cap a un esport que, tot i ja conèixer-lo, mai m’havia cridat l’atenció. Es tracta del horseball, que es podria definir com un bàsquet a cavall (a diferència del polo, una mena de hockey a cavall).

El dissabte passat vaig anar a veure un partit de horseball on s’enfrontaven els equips de Camprodon i de Malla, i on hi participava la meva germana i la meva cosina. És veritat que havia vist moltes vegades a la meva germana entrenant a casa amb el Caramelo (el seu cavall), però mai havia assistit a un partit en directe. La veritat és que abans del partit no em cridava gens l’atenció el horseball i trobava que era un esport com qualsevol altre. No obstant, durant el partit, em va fascinar. El cavall galopant amb el genet al seu llom, coordinats, avançant a un ritme constant, lluitant per la pilota, actuant com un de sol, com intercanviant pensaments a cada moviment. Cada cop que mirava cap al camp m’imaginava la sensació de llibertat i l’adrenalina que el genet ha d’experimentar muntant el seu cavall. Era un espectacle bonic de veure, però perillós.

Acabat el partit vaig veure els de categories més grans i encara van ser més emocionants i espectaculars. Personalment, crec que el horseball és un esport tan perillós i brutal com la boxa, ja que en els dos hi ha contacte físic i els combatents lluiten amb tots els seus mitjans per assolir el seu objectiu. No sé si es veritat però hi ha qui diu que alguns esports tenen màgia; sigui com sigui, definitivament, el horseball n’és un d’ells.

Xavier