Fins on som capaços d’arribar?

Si em donessin un euro per cada cop que he sentit la frase “aquest cop m’esforçaré mes”, seria ric.

Normalment quan veiem el resultat final dels nostres treballs ( en qualsevol àmbit) ens adonem de que podríem aconseguir millors resultats. Això és perquè realment no coneixem els nostres límits i les nostres capacitats.

Un exemple són les notes del institut. Durant l’època d’exàmens creiem que estem fent tot el possible per estudiar al màxim i treure la millor nota possible. Però un cop rebem les notes realment ens adonem de que podíem haver fet més, encara que sigui una mica.

Jo sóc un exemple d’aquest cas. Des de ben petit em deien que feia el mínim esforç per aconseguir el que volia. És ara, quan he crescut i he “madurat”, que m’adono del que puc arribar a fer i de les meves capacitats però segueixo sense donar el màxim de mi.

En aquesta època és quan la majoria de persones, sobretot adolescents, intenten treure el màxim de si mateix per encarar la recta final del curs i poder treure bons resultats acadèmics.

Des de el meu punt de vista la clau per aconseguir els millors resultats d’un mateix és fer les coses sense pensar. No és que no hagis de pensar per fer-les, sinó que no has de pensar en haver-les de fer. Un exemple clar: has d’estudiar per un examen però estàs estirat al sofà mirant la televisió; si comences a pensar que has de estudiar et farà més mandra i faràs el possible per estar-te una estona més al sofà, és per això que no has de pensar en fer-ho, sinó fer-ho directament.

Sincerament, l’única manera d’aconseguir les coses és esforçant-te.
Nosce te ipsum

Marcos Giménez