Aquella olor que tant havia somiat tenir al meu costat

Estava nerviosa. Era el primer dia que quedava amb ell. Em preguntava tota l’estona si li agradaria tal i com ell em deia, o era simplement una mentida piadosa per tal de quedar amb mi. Portava dos hores pentinant-me i vestint-me i m’ho vaig provat tot però res em convencia, però s’havia fet tard i havia de sortir tal i com anava, amb una senzilla camiseta, uns texans i unes bambes molt cares. El pentinat el duia com sempre.

Estava pel carrer, caminant, i no deixava de pensar en ell, com sempre. Eren les festes nadalenques i veia moltes famílies comprant els regals. Veia famílies felices, veia com les parelles passejaven junts, abraçats, i es feien petons, veia com els pares s’agafaven de la mà i duien a la mà que els sobra el nen.. M’encantava veure això, però volia ser jo el protagonista. I volia ser-ho amb ell, el Dídac

Duia un any enamorat d’ell, però no sabia com dir-li. Se’m notava quan la veia, ja que em posava molt nerviosa. L’havia desitjat dia si, dia també. És ell la persona que em fa feliç, la persona que habita al meu cap minut rere minut, segon rere segon. En ell havia descobert el que es l’amor, havia descobert el que és dependre absolutament d’una persona, havia descobert el que és transmetre sentiments per mitjà d’una simple abraçada..

Tant pensar i pensar, se m’havia fet molt curt el trajecte. Em vaig frenar en sec, vaig mirar-me al retrovisor d’una moto, i em vaig corregir els errors causats pel vent i que havien distorsionat el meu cabell, vaig cordar-me el cinturó, que se m’havia afluixat de tant caminar, i em vaig eixugar les mans de la suor que m’havia causat el pensar que en molt poquet veuria el noi de la meva vida el noi dels meus somnis.

Però vaig ser forta, i vaig girar la cantonada, i vaig mirar ràpidament el punt de trobada, però no hi era encara. Vaig mirar l’hora i vaig entendre perquè no hi era. Encara quedava mitja hora. No se que m’havia passat, no sé si eren els nervis, però m’havia confós.
Vaig anar a un bar, i em vaig prendre un tallat descafeïnat de màquina i em vaig encendre un cigarret per tal de calmar els nervis.

Vaig seguir pensant, pensava en com seria l’encontre, com seria el moment en que es trobaríem, el moment en que els nostres ulls es creuin.

Volia que el moment en que ens trobéssim fos exactament igual que el que havia somniat i duia somniant aquest últim mes. Volia que els nostres sentiments es submergeixin en un petó on les paraules no serveixin i que els sentiments d’un i de l’altra es transmetin per mitjà d’aquest petó, d’aquesta unió.

De sobte, vaig deixar de pensar en el que estava pensant, la memòria se’m va quedar en blanc, no podia pensar en res més, estava descol·locada. Acabava d’olorar la seva olor, aquella olor que tant havia somiat tenir al meu costat.

Laura