L’altre dia, en el partit de tornada del F.C.Barcelona contra el Milan, em va arribar la inspiració del que podia parlar en el text que havia de penjar al blog.
El Barcelona s’hi jugaba moltíssim; havia perdut 2-0 al camp del Milan i havia de guanyar per més de dos gols (per poder passar l’eliminatòria i seguir endavant a la Champions League) al Camp Nou i davant la seva afició.
Al final del partit, tots els culers de tot el món estaven celebrant la victòria per 4-0 al Milan. El partit del Barça va ser espectacular, el millor potser de tota la temporada i ho va fer tot perfecte, en el partit que s’hi jugava seguir en la competició més espectacular del futbol. Però jo em vaig posar a pensar i vaig formular una pregunta dins la meva consciència: “I si hagués entrat el gol del Niang??”. En Niang és un jugador del equip milanès, una futura promesa que comença a despuntar; durant el partit no va “rascar bola”, exceptuant una jugada en què Mascherano va cometre un gran error que va provocar que el Niang es plantés davant la porteria del Barça. No ho recordo ben bé, però el gol era cantat i la pilota va acabar donant al pal i, posteriorment, refusada ben lluny. Si aquella pilota hagués anat uns centímetres a la dreta d’en Niang, hauria entrat a porteria i per tant suposaria la quasi segura eliminació del Barça perquè costaria molt més remuntar ja que els milanistas defensarien molt tancats i sense sortir de la seva àrea. Vaig pensar una bona estona sobre què hauria passat si la pilota hagués anat un pel a la dreta; “Estaríem decebuts?; Fi de cicle?; deixaríem de confiar en l’equip que ens ha brindat tants èxits?; suportaríem les constants burles dels madridistes, ells haurien passat i nosaltres no?”. D’aquí és d’on sorgeix el meu títol: un petit detall pot fer canviar totalment qualsevol cosa. Ara, per exemple, no estaríem tan contents si la pilota hagués anat uns centímetres a la dreta, perquè voldria dir que el Barça estaria eliminat.
Aquest exemple també el vaig reflexionar en altres aspectes més personals, com quan les dues tutores de P-3 (de la classe A i de la B) van decidir posar-me a la classe A. Si no hagués anat a l’A, tindria els amics que tinc ara? No crec. I seria com sóc ara? Tampoc ho crec. El que vull dir és que una decisió tan simple com triar la classe a la que anirà un alumne (tan podria ser l’A com la B) el faria formar-se d’una manera o d’una altra i que aprendrà sobretot amb la convivència amb els altres nens de la classe.
Penso que qualsevol petit detall pot comportar un canvi important a les nostres vides, com a persones dins d’un grup. I, perquè som tal com som…? Doncs per tot allò que hem viscut i per tot un munt de petits detalls que potser, ni recordem.
Pau
Pau, un molt bon article. Desplegues una colla d’interrogants entorn de la transcendència de cada petit detall de la nostra vida, i ho fas a partir de la situació viscuda al partit Barça-Milan. Molt ben pensat i ben escrit.
No paris d’escriure, que tens molt a dir!