La recaiguda de Tito Vilanova poc abans de Nadal va provocar en el club una pregunta immediata: “I ara, què?”. La resposta va arribar amb diferents veus però totes elles van coincidir en la decisió que s’havia de prendre. Res de canvis. Tot seguiria igual, amb Tito controlant l’equip segons les seves possibilitats, i amb Roura fent un obligat pas endavant. Roura era simplement l’ajudant de Tito, i anteriorment, quan Guardiola era entrenador, Jordi Roura era qui posava el videos als vestidors, simplement això. No era gairebé ni el tercer entrenador. I ara, amb l’absència de Tito, Jordi Roura te un repte: suplir a un gran entrenador.
Avui, amb el Barça ficat en una delicada situació, la figura de Tito ha crescut en la mesura en què s’encongeix la de Roura, objecte de molts més retrets dels que li corresponen. Així que l’equip està obligat a assumir la màxima responsabilitat. Tito seguirà fos almenys un altre mes. És hora que els jugadors compleixin el seu compromís. No tenim cap altra solució.
No és justa la crítica que se li està atribuint a Jordi Roura, ja que ell va estar obligat a agafar aquest lloc, el d’entrenador, i potser si que és una posició que li queda un pèl gran, però hem de reconèixer, que ser entrenador d’aquest equip no és gens fàcil. El treball de Roura està essent prou notable, però el problema moltes vegades no és de l’entrenador, igual que moltes vegades tampoc és del jugadors. Ningú té la absoluta culpa dels errors que es puguin cometre dins del camp. Cadascú hi té un granet de sorra i tothom ha de posar de la seva part perquè aquesta mala ratxa, sense Tito, l’anem millorant poc a poc i tornem a ser l’equip dels últims anys.
Potser un dels problemes més importants que donen lloc a aquesta mala ratxa no és només un problema tàctic, sino un problema de motivació. És veritat que moltes opinions sobre el sistema de joc tenen molta credibilitat, pero si hi donem un cop d’ull, en els últims partits el barça ha encaixat un gol com a mínim. Possiblement, aquesta motivació que no tenen els jugadors sigui el veritable problema d’aquestes últimes setmanes. Fora l’excusa de Jordi Roura. Els jugadors han de fer-se valer per si sols. Els falta grapa. Han d’espavilar.
Joan
