50 ombres del masclisme

Aquest escrit es una critica directa al best seller femení del moment “50 sombras de Grey”, a més aprofito a escriure’l ara ja que ens trobem al voltant del 8 de març i va bé per recalcar tots aquells comportaments que s’haurien de destruir.

Aquesta obra em va cridar l’atenció pel fet que es tractava d’una novel·la de literatura eròtica i a més ambientada en el BDSM (Bondage, Dominació, Sado i Masoquisme). Personalment és un tema que m’interessa molt ja que es tracta d’una forma de sexe no normalitzada i molt poc entesa a la nostra societat. Per tant podria dir que tractava d’apropar-m’hi al llegir aquest llibre. Em va defraudar totalment. No només pel fet que tractés les persones que els agrada el BDSM com a desequilibrades mentals amb un trauma de la seva infantesa per haver d’agradar-los aquesta pràctica, a més rere aires d’exclusivitat amagava el comportament numero u que és la lacra d’aquesta societat. El masclisme.

M’explico: quan parlo amb gent que s’ha llegit aquesta trilogia i els parlo del masclisme explícit que conté tothom ho relaciona amb el fet de que els agradi la violència física en les seves relacions sexuals. En aquest punt només he de dir una cosa, el fet que de forma consensuada s’accepti la violència física en una relació sexual no és masclisme, és BDSM. El que sí que trobo un problema amb això és el fet que la noia només accedeix a sotmetre’s a aquesta pràctica per “amor”. Ella té l’esperança de canviar els hàbits sexuals del seu “estimat” per tal que arribin a ser una parella normal que té relacions sexuals que no inclouen la violència. Ella en cap moment accepta la proposta amb il·lusió i pel simple fet de gaudir, sinó que ho fa per altres raons.

Un altre aspecte a tenir en compte es el vel d’exclusivitat que cobreix aquesta relació. La gran majoria d’històries que ens arriben de dones maltractades són de dones de classe mitja. El fet de que un home li demani a la seva parella que deixi de treballar ens sembla absurd si es tracta d’una persona de classe mitja, però no és igual d’absurd que un home ric li demani a la seva parella que no treballi? És com si en aquest cas estigués excusat ja que pot mantenir-los a tots dos.

A part d’això, la gelosia que mostra durant tota la història ens hauria de deixar clar que és un masclista i no hauríem de justificar-ho, tal i com fa la escriptora, amb arguments d’inseguretat i amor incondicional. Trobo que aquest és un problema molt present avui en dia, el fet de relacionar l’amor amb la gelosia.

El que jo vaig veure quan vaig llegir aquest llibre va ser un clar perfil de futur maltractador. Aquestes persones no comencen agredint a les seves parelles des d’un bon principi, sinó que es tracta de relacions progressives en que l’home pressiona i la dona cedeix. En aquests casos hem d’aprendre a dir que no des del principi i mai excusar comportaments que ens intimidin i facin sentir malament. Hem de ser capaces de veure les agressions en les nostres pròpies relacions.

Per això i molt més: visca l’autodefensa feminista!

Ainara

Aquest article ha estat publicat en Ainara Odriozola, Llibres, Masclisme, Sexualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 50 ombres del masclisme

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Ainara, fas una crítica literària ben radical, com ha de ser. M’ha agradat. L’article traspua idees teves més que no pas del llibre, però a mi m’agrada que el crític sigui present de forma explícita (sempre hi és, encara que sovint amb pretensions il·lusòries d’objectivitat).
    Llàstima d’errors ortogràfics (el títol deia “50 hombres del masclisme”, sense anar més lluny). Has d’anar amb compte, perquè aquestes incorreccions acaben espatllant l’article més fantàstic. N’he corregit les més estridents, però no pas totes.
    Fins al pròxim!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *