Una cançó per tota la vida? Impossible

L’altre dia vaig veure un anunci que deia: “Si poguessis escoltar una sola cançó durant la resta de la teva vida, quina seria?” Em vaig posar a pensar, no podria dir la meva cançó preferida perquè no en tinc cap. Penso que no es pot tenir una cançó preferida ja que sempre hi podrà haver una millor. Això em va fer pensar en la música i tot el que comporta.

Cada cançó em porta un record diferent. Quan escolto música viatjo al passat, torno a ser una nena petita, torno a viure dies i nits, torno a una tristesa que pensava que no acabaria mai, em sento feliç en saber que sí es va acabar, recordo persones, moments… Aquests records no sempre són bons, les cançons et fan sentir diverses sensacions, ja siguin alegria i felicitat o de nostàlgia i tristesa. No fa gaire, vaig arribar a la conclusió que les cançons m’agraden pels records que em porten i no pel cantant, el grup o l’estil. És clar que, depenent de l’estil, em fa sentir d’una manera o una altra, però dues cançons mai tindran el mateix record associat, encara que el sentiment que tingui a l’escoltar-les sigui semblant. Em sembla increïble que una sola melodia o unes simples paraules puguin evocar tantes sensacions.

Aquesta frase que vaig sentir em va fer pensar que jo seria incapaç de escollir només una cançó. Per a mi, cada una és única. Sense la música, el món seria molt diferent.

Andrea