Un nou membre a la família

Era un dissabte, concretament el 12 de Desembre de l’any 2009. Tornava d’un partit de bàsquet que havíem guanyat . El meu pare va obrir la porta de casa i tot just mirant endavant el vaig veure.

Era una petita cosa blanca corrent pel menjador. Vaig quedar immòbil sense reaccionar, fins que al cap d’una estona vaig poder comprovar que allò que m’havia passat per davant meu era el meu gos. Feia dies que l’esperàvem però no sabíem quan arribaria. Durant els primers instants el gos estava espantat ja que acabava d’arribar a una casa on no coneixia a ningú. Era la cosa més maca que mai havia vist. No em podia creure que per fi ja teníem el gos. L’anomenàrem Nik, un nom curt i fàcil per cridar-lo.

Durant els primers mesos no podia sortir al carrer, ja que era massa petit. Vam passar les primeres vacances de Nadal amb ell. No sé el que li passava amb l’arbre de Nadal però li tenia mania i cada cop que podia anava cap a ell i mossegava les boles i les cintes de l’arbre, fins que al final un dia ell i arbre van anar a parar a terra. En Nik va quedar esclafat sota l’arbre, tot i això la seva curiositat vers l’arbre no va cedir, contínuament hi tornava a mossegar-les. Finalment vam haver de desmuntar l’arbre abans de que arribés el Nadal.

Ara ja fa més de tres anys que està amb nosaltres i és un membre més de la família, potser el més mimat de tots. Amb la seva cara de pena ho aconsegueix tot . També és el que viu més bé, ja que la seva feina és passejar, dormir i menjar. M’he acostumat a viure amb ell i veure’l cada dia i si no hi fos trobaria a faltar: els seus salts de cangur que fa, la companyia quan estem sols a casa i sobre tot la seva obsessió pel nostre menjar. Doncs hem de tindre la porta de la cuina tancada ja que amb el morro sap obrir les escombraries per agafar menjar.

Encara que a vegades sigui molt pesat, no canviaria per res tots els records que tinc amb ell, doncs de tot se n’aprèn i si alguna vegada vull tenir gossets petits podré corregir els errors que vaig cometre amb ell.

Marc Méndez