Són les 8:15am, avui es dissabte, però m’he despertat d’hora perquè he quedat amb les nenes al Manmouth Coffee per esmorzar. És un lloc petit i acollidor i si no arribes d’hora es difícil trobar-hi taula, preparen el millor cafè de Londres i les seves torrades amb melmelada són delicioses.
Per la finestra de la meva habitació encara es veuen les teulades emboirades però segur que dins d’una estona el dia s’aixeca amb sol. A la llunyania al rellotge del Big Ben s’endevinen les 8’30am i m’afanyo a arreglar-me, no vull fer tard.
Encara es nota la humitat de la nit als carrers, mentre vaig pujant l’avinguda per arribar al Manmouth. La Kate com sempre ha estat la primera en arribar, però jo no arribo pas tard… Esperem cinc minuts i ja hi som totes, hem demanat l’esmorzar de la casa, com sempre. Però l’esmorzar dels dissabtes sempre sembla que tingui més bon gust. En acabar, ens hem dirigit a Hyde Park, es un lloc genial per passejar i fer-se fotos, ara el sol ja ha dispersat les boires, a mi, m’agrada sempre guardar-me a la butxaca un trosset de l’esmorzar per donar-lo als esquirols, és molt divertit veure com venen a demanar-te menjar.
Més tard, hem decidit anar a fer un tomb pel museu d’història natural, els dissabtes té l’entrada lliure i és un lloc que sempre ens ha semblat fascinant. Just quan entravem a la sala dels dinosaures l’alarma del meu mòbil ha començat a sonar, trencant el silenci d’una manera impertinent, no puc aturar-la! Què li passa al meu mòbil? No deixa de sonar!
I de cop, un sobresalt, la mare es davant meu dient-me: aixeca’t Cristina, es què no sents el despertador? Arribaràs tard a l’ institut!
Cristina