Avui, vull parlar del bàsquet, del meu sentiment i sobre la nostra temporada. Aquest any ens han posat en una lliga molt difícil acord am la nostra categoria i com a conseqüència no hem guanyat res i molts dies acabo molt enfadat perquè jo tinc un sentiment molt competitiu. De tant en quant la gent em diu: no et posis així, és “només bàsquet”. Això és molt temps malgastat per un “només bàsquet”. Ells no entenen la distància recorreguda, el temps emprat, o les hores invertides en “només bàsquet”. Alguns dels meus moments de més orgull s’han realitzat amb “només bàsquet”. En molts moments, la causa per poder superar cada dia els problemes i oblidar-me de tot una mica també va ser, és i serà “només bàsquet”.
A causa de “només bàsquet” em llevo d’hora, me’n vaig a dormir abans que els meus amics, sacrifico el meu temps “només” per entrenar i jugar. Gràcies a “només bàsquet”, he conegut els millors amics, més que un equip, una família. Per a mi i la gent com jo, el bàsquet no és “només bàsquet”, és un conjunt de tots els somnis de la nostra vida. És vida, ho és TOT.
Així doncs, la propera vegada que escoltis dir la frase és “només bàsquet” somriu, perquè ells simplement “no ho entenen”.
Xavi
Xavi, fas una defensa valenta de la importància d’allò que alguns poden considerar secundari i fins i tot trivial. Algunes observacions:
– “vull parlar del bàsquet, del meu sentiment i sobre la nostra temporada” Els tres complements del parlar haurien de ser simètrics, o “parlar de” o “parlar sobre”
– “De tant en quant” seria “de tant en tant”.
M’ha agradat la teva reivindicació.
Segueix!
Josep Maria