El meu primer clàssic

Era un dia qualsevol de març de l’any 2011. Em vaig aixecar, em vaig dutxar i em vaig preparar la motxilla per anar a l’institut, el que no m’esperava és que aquest mateix dia i sense esperar-ho em portés una grata sorpresa. A les 10:30 h, va sonar el timbre que marcava l’inici de l’esbarjo i alhora va sonar el meu telèfon mòbil al qual vaig respondre amb indiferència. Em va estranyar que em truquessin en hores de classe però a l’assabentar-me de la notícia vaig saltar d’alegria, ens havien tocat entrades per veure el Barça – Madrid a València!. No m’ho podia creure ja que esperava des de fa anys poder assistir algun dia a un partit de futbol d’aquestes dimensions.

“Recordo pujar aquelles àmplies escales que conduïen als aficionats culers cap al tercer nivell de l’estadi”

Van passar els dies i per fi la meva família i jo vam anar cap a València a veure la final de la Copa del Rei. L’ambient futbolístic es palpava a cada cantonada, es sentien càntics i tambors ressonar pels voltants de Mestalla i la ciutat estava tenyida de blaugrana i blanc. Recordo pujar aquelles àmplies escales que conduïen als aficionats culers cap al tercer nivell de l’estadi mentre només s’escoltaven càntics de suport a l’equip i trompetes. En arribar a la nostra localitat, i a pocs minuts del inici del partit es notava la rivalitat patent entre les dues aficions que va esclatar quan l’àrbitre va xiular l’inici del partit. El partit va transcórrer amb domini blaugrana però cap dels dos equips va aconseguir avançar-se al marcador fins que Cristiano Ronaldo al minut 102 de la pròrroga va aconseguir posar la pilota dins la xarxa barcelonista d’un cop de cap. La grada culé va patir un cop anímic com el seu equip també però encara era possible la remuntada.

Després de divuit minuts, l’àrbitre va assenyalar el final, la ràbia que vaig sentir en aquell moment era indescriptible, era el primer clàssic al qual assistia i el meu equip no va poder guanyar. Tota la il·lusió que sentia es va esvair però alhora sé que ho vaig donar tot pel meu equip i que vaig animar tot el que vaig poder … sigui com sigui em vaig emportar una gran experiència com amant del futbol.

Marc

Aquest article ha estat publicat en Futbol, Marc Flamarich. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *