Aquest matí han vingut els meus avis a casa per passar el cap de setmana amb nosaltres. Després d’una estona parlant sobre temes diversos, la meva àvia ha rebut una trucada que li ha fet canviar l’expressió de la cara en un segon. Tots ens hem quedat perplexos i mirant-la atentament, amb ganes que pengés el telèfon perquè ens comuniqués allò que li estaven dient; estàvem intrigats.
Després de cinc minuts d’espera, ha introduït el tema amb un;
“-Tranquilos que no ha pasado nada malo malo en la familia, pero tampoco es bueno…”
Inevitablement, tots ens hem posat seriosos al sentir aquestes paraules i només volíem saber que tot estava bé. La trucada que havia rebut era de la meva tieta que li explicava el que ara escriuré.
“…ha rebut una trucada d’un noi que estava interessat en comprar-lo i han decidit quedar en un centre comercial molt conegut a Tarragona…” |
Tinc un cosí que havia posat en venda un dels seus cotxes i, per això, havia posat un anunci amb el seu telèfon a una pàgina web de venda de cotxes (fins aquí tot anava bé). Aquesta tarda ha rebut una trucada d’un noi que estava interessat en comprar-lo i han decidit quedar en un centre comercial molt conegut a Tarragona. Per sorpresa del meu cosí, el noi no sabia com arribar allà (o això és el que feia veure) i han hagut de quedar en un lloc més apartat de la multitud.
Un cop estaven junts, el comprador ha preguntat si li deixava portar una estona el cotxe, per veure com funcionava. El meu cosí al principi ha dit que no, però després que el noi insistís durant una estona, ha acceptat amb la condició d’anar ell com a copilot.
Aquí arriba la sorpresa…
Just en el moment que el meu cosí s’ha baixat del cotxe i estava passant per davant de l’automòbil per pujar per l’altra porta,” l’individu” ha decidit arrencar i emportar-se’l per davant (ell, i el cotxe). Afortunadament, “només” l’ha arribat a passar per sobre de les cames, hi recalco el “només” perquè podria haver passat alguna cosa pitjor.
Ara toca posar la denúncia i tenir l’esperança que trobin el “lladre del cotxe”. Ell sap que no tornarà a veure el seu vehicle, però el que toca ara és recuperar-se i esperar que es faci justícia. Almenys, trobar l’home i així evitar que torni a robar un altre cop. Estic segura que no va robar per necessitat, sinó que ja estava tot preparat.
És increïble com una persona pot ser capaç de fer tal cosa. Encara em penso que es tracta d’una pel·lícula dels dissabtes d’Antena3.
Marta Jareño