Alguna cosa després de la mort

“I què se suposa que passarà quan mori?” No t’has fet mai aquesta pregunta? Bé, no sé ni per què t’ho pregunto sabent-ne ja la resposta. Evidentment la resposta és sí, atès que no cal ser un gran i reconegut filòsof per preguntar-se aquestes coses.

La veritat és que no m’agrada gaire parlar d’aquests tipus de temes en públic; prefereixo reservar-los per debats amb amics o familiars, o pel meu pensament. No obstant, he decidit parlar sobre l’interrogant que se’ns dispara als nostres enteniments quan pensem amb després de la mort.

No sóc pas un entès en les creences religioses sobre el després de la mort, més ben el contrari. Únicament, sé que hi ha creences que afirmen l’existència d’una vida després de la mort i d’altres que la neguen. Entre les que n’afirmen l’existència, l’adopten en diferents formes. Aquestes serien la reencarnació (tornar a néixer), el mort vivent (situació entre el món físic i la desaparició) i el destí de l’ànima (l’ànima roman a un altre lloc mentre el cos desapareix) que seria el que en diem “anar al cel”. La veritat, no sé quina de les tres opcions és la verdadera, ni si cap d’aquestes ho és. El que tinc clar és que hi ha d’haver alguna cosa després de la mort perquè sempre que reflexiono sobre el tema acabo amb el mateix argument. Argument el qual he volgut compartir amb vosaltres amb l’esperança que algú també pensi el mateix: sóc partidari de que hi ha una vida després de la mort, ja que no sóc capaç d’imaginar-me deixant de pensar (o el que és el mateix, la destrucció de la meva ànima). Em puc arribar a imaginar la desaparició del meu cos (encara que és una mica desagradable), però no la de la meva ànima, o pensament. No em puc imaginar el pas entre estar pensant (existir) i deixar de pensar (deixar d’existir).

Espero que s’hagi entès l’argument al qual sempre acabo arribant i admeto que és difícil d’entendre’l, ja que és un pensament difícil d’expressar i que m’ha costat d’escriure. Suposo que si mai ho has pensat, és difícil fer-te’n una idea. Admeto, també, que pot semblar un argument esbojarrat, però què hi vols fer… són les conseqüències que m’agradi pensar. I tu… què en penses de la vida després de la mort?

Xavier Cañellas Mestres