La vida, tant sols consisteix en un joc de tres fases: néixer, créixer i morir. Però no és un joc com qualsevol altre, no és un joc on tot és divertit, on tot és fàcil. La vida està per lluitar, per superar tots aquells obstacles que prohibeixen l’avançament de cada fase.
Aquest joc s’inicia el la primera fase, la de néixer, però en realitat el joc s’inicia quan comencem a ser conscients de les coses, la fase de créixer, on coneixem un nou món, on ens han de rectificar els errors, i on sobretot hem d’aprendre dels errors. Per mi la fase de creixement es subdivideix en tres grups: la infància, on tot és perfecte on no ens hem de preocupar de res, on juguem a totes hores, on hi ha errors, però sense importància, res a veure amb el que ens espera de debò; l’altre subgrup és l’adolescència, on se’t revolucionen les hormones, on descobreixes moltes experiències noves, on cada problema és com si el món se’t tirés a sobre, on has de començar a prendre decisions per tu sol, on comences a tenir relacions, on et decantes cap a una banda o una altra… I el darrer subgrup és quan ets major d’edat, quan et converteixes en adult, és la fase més llarga de totes, al principi no notes gaire la diferència amb quan ets adolescent però a partir que passen els anys tot canvia, trobes la teva parella, et cases, tens fills, treballes… Llavors es quan apareixen els problemes de debò i es en aquell moment que has d’intentar lluitar per tirar endavant i poder continuar el trajecte.
I la següent i última fase, és la mort, el final del joc, on tot s’acaba, però no significa que hagis perdut el joc, és simplement el final de la partida.
El més important en aquesta vida és ser feliç.
Laura
