Temps

El temps sempre ha sigut una de les coses que més s’han intentat explicar i buscar el significat, però la majoria de nosaltres no sabríem com definir-lo i potser ni el que és. La veritat és que és una cosa molt estranya: ni el veiem, ni el sentim, però sempre hi és i va passant sense que ens adonem. Tot i això, tots hi depenem molt i sense el temps no podríem viure.

Cada cop ens fem més dependents del temps: ens organitzem el dia a dia a partir d’aquest. Necessitem tenir rellotges al nostre voltant per poder saber el moment del dia en el que estem, i si no en tenim és com si ens faltés alguna cosa.

Hi ha persones que creuen que el voler saber quina hora és cada dos per tres és dolent per nosaltres, ja que creuen que això només fa que estressar-nos. Altres persones creuen que hem d’organitzar-nos perfectament els dies i les hores. Potser el millor és fer un entremig de les dues opcions per aprofitar els dies però evitant estressar-nos i poder anar relaxats, sense dependre tant del temps per poder disfrutar-lo.

Laura

Aquest article ha estat publicat en Laura Sagarribay, Temps. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Temps

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Laura, el teu article tracta d’una qüestió llargament debatuda al llarg de la història de les idees (què és el temps? existeix o el fem?). No és estrany que costi definir-lo!
    Algunes objeccions pel que fa al redactat. Em senmbla que peca d’una excessiva oralitat. És a dir, que escrius massa com si parlessis. Són mitjans de comunicació diferents que cal diferenciar: un escrit es pot rellegir i revisar, una frase dita no. Aquesta oralitat és més comprensible en missatges escrits immadiats (SMS, Whatsapp…), però no en un article. Fixa’t en aquestes frases:
    – “El temps sempre ha sigut una de les coses que més s’han intentat explicar i buscar el significat, però la majoria de nosaltres no sabríem com definir-lo i potser ni el que és”.
    – “només fa que estressar-nos”.
    – “sense dependre tant del temps per poder disfrutar-lo”.
    En tots els casos s’entén què vols dir, però segur que pots trobar formes més literàries d’expresar les idees que contenen.
    Aquest és el repte per a proper escrit. Fins aleshores,
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *