El pas del temps

És increïble com canvien les coses.

Si mires enrere veus aquella persona que t’importava més que res al món. I si mires ara, veus com no és ningú. Llavors et pares a pensar, i et preguntes què va passar i en quin moment veu prendre camins diferents. I de vegades et culpes a tu mateix, i d’altres a l’altre. Intentes buscar un culpable, un perquè, una resposta.

Segurament en el moment que us veu separar creies que era un fins després, però ara saps que és un adéu, i de moment per sempre. Saps que tot té un final i que res és per sempre, ni  una amistat per forta que sembli. I ho saps perquè no és el primer cop que et passa. I és que ja has perdut altres amistats; les persones van i vénen al llarg de la nostre vida gairebé sense adonar-nos, i només algunes ens acompanyaran sempre.

És trist pensar que amb aquesta persona has compartit molts bons moments i que creies que sempre et donaria el seu suport i estaria al teu costat. Però ja no és qui era. I quan parleu o la sents, et dóna la sensació d’estar parlant o escoltant algú que acabes de conèixer. I pensar que heu estat inseparables… I ara no parleu, o parleu de coses sense importància. Te la trobes pels passadissos de l’institut o pel carrer i tal vegada li preguntes com li va, si va fer allò que volia fer, o què ha decidit estudiar al final.

“tot té un final i que res és per sempre, ni  una amistat per forta que sembli. Les persones van i vénen al llarg de la nostra vida gairebé sense adonar-nos”

De vegades et planteges què hauria passat si  haguessis callat quan vas parlar, i haguessis parlat quan vas callar, si t’haguessis quedat quiet, en lloc d’actuar, i haguessis actuat, en lloc de quedar quiet… Segurament tot seria diferent, però qui diu que millor? Al cap i a la fi, no hi ha marxa enrere.

Marta

Aquest article ha estat publicat en Amistat, Canvis, Futur, Marta Montoya, Passat, Temps. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El pas del temps

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Marta, hi ha un punt d’enyorança al teu article, però també una bona dosi de realisme, quan afirmes que res és per sempre. El canvi sempre ens ha espantat una mica pel que significa de pèrdua, ja que coses noves apareixen i coses antigues desapareixen.
    Un bon escrit. Planer i entenedor, està molt ben estructurat.
    Segueix escrivint!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *