Avui ha començat el segon mandat de Barack Obama com a president dels EEUU. En moment difícil com l’actual és un gran repte per a ell assumir aquest segon mandat ja que encara té algunes promeses incomplertes pendents i l’objectiu de deixar un llegat positiu i substancial.
Obama ja ha passat a la història com el primer president negre dels EEUU, però segons Howard Fineman, director editorial del Huffing post, encara no ha entrat al petit cercle de figures transformadores com Roosevelt o Lincoln.
Obama afronta 4 grans problemes principalment: el difícil control de les armes, elevar el límit de deute, alt atur i reforma sanitària i la retirada d’Afganistan.
El cas del control de les armes és un dels reptes més urgents que té, condicionat sobretot per la massacre que va haver a l’escola de Newton, però que ja ha començat, amb un gran risc polític, amb una sèrie de mesures, 23 exactament, entre les que es troben la prohibició de la venta de fusells d’assalt o l’exigència de comprovació d’antecedents criminals i L’augment de cobertura mèdica en salud mental.
Respecte a elevar el límit de deute Obama ho té ben clar, no és negociable per a evitar el caos als mercats financers o una nova recessió al 2013. Als EEUU estan molt alterats perquè l’atur ja ha arribat el 7.8% i posen molts esforços en intentar arreglar-ho, a Espanya en canvi arribem al 25% d’aturats. Tot i això oferim una sanitat pública, objectiu que té Obama per a aquest segon mandat que no va per mal camí ja que al primer mandat va aconseguir la obligatorietat d’una assegurança mèdica que ha de continuar implementant a partir d’ara.
L’últim problema que ha d’afrontar és la retirada de les tropes d’Afghanistan, però després d’haver acabat amb la guerra d’Irak ha de recórrer a bones estratègies diplomàtiques i militars per culminar la retirada evitant que el país torni a caure en mans dels talibans i Al-Qaeda.
David
David, l’article no s’ajusta gaire al format de “diari”, però està molt ben escrit i diu coses molt interessants. És un bon reportatge de política internacional.
No paris d’escriure!
Josep Maria