El Treball de Recerca és un tasca obligatòria per tots els alumnes de batxillerat de Catalunya. Es podria dir que és bastant important perquè val un 10% de la nota final de tot el Batxillerat. Però la meva pregunta, com la de molta altra gent, és “per què només es fa aquí?”. En primer lloc, diuen que realitzar el Treball de Recerca serveix per aprendre a estructurar un treball. S’ha de saber plantejar una hipòtesi, seleccionar i organitzar la informació més important, i finalment extreure les teves pròpies conclusions. A més, diuen que serveix com a pauta per a qualsevol altre treball que s’hagi de fer en un futur. D’altra banda, aquest treball també el consideren útil per aprendre a organitzar el temps.
Tot i aquests arguments que no deixen de ser en part vertaders, penso que un treball com aquest no es pot començar a plantejar a finals de juny i acabar-lo de configurar durant segon de Batxillerat. Potser seria millor començar-lo cap a mitjans de primer. D’aquesta manera, hi hauria molt més temps per poder anar parlant amb els tutors i així no haver-ho d’acabar a corre-cuita durant el primer trimestre, que prou atrafegats anem. A part de tot això, la pitjor part crec que va ser l’exposició oral. El temut dia arriba amb molts nervis, ja que has d’exposar el treball que has estat fent durant mesos en tan sols deu minuts o un quart d’hora. A més, sempre fa respecte exposar un treball a dos professors que pot ser que no hagis tingut mai.
“Potser seria millor començar-lo cap a mitjans de primer. D’aquesta manera, hi hauria molt més temps per poder anar parlant amb els tutors i així no haver-ho d’acabar a corre-cuita durant el primer trimestre, que prou atrafegats anem” |
No obstant això, per fi puc dir que sóc una mica més lliure. Encara que queda molta feina per fer fins acabar el curs, m’he tret un gran pes de sobre. Ara miro a finals del curs passat quan vaig començar a fer el treball i penso com de ràpid ha passat el temps. Ha sigut un període bastant estressant, sobretot els darrers mesos però per fi s’ha acabat. El dilluns passat es van exposar gairebé tots els Treballs de Recerca, i des del meu punt de vista, va ser un dia estrany. Tothom anava de bòlit amunt i avall repassant el guió de la presentació. Tot i això, la sensació en acabar l’exposició va ser magnífica, ja s’havien acabat els nervis i l’esforç de tants mesos. Ara només queda esperar la nota.
PD.: recomano a qui l’hagi de fer en un futur que aprofiti els mesos d’estiu per avançar-lo el màxim possible, encara que costi posar-s’hi.
Laura
Laura, enhorabona pel descans aconseguit (més que descans has alleugerit la càrrega). Potser estaria bé començar el treball de recerca abans, encara que això presenta també molts inconvenients.
L’article està molt bé. M’ha agradat. Gràcies.
Ja estic esperant el pròxim!
Josep Maria