Hi ha moments en que sents plenitud. Tot i que sempre hi ha entrebancs alguns més greus i d’altres menys, notes que les persones que t’acompanyen en tot moment només t’aporten bones sensacions, bones idees, bons consells, bons “bon dia” i molt bones nits.
“ens capfiquem en trobar sempre algun “però”, sigui el que sigui. Pensem que si aconseguíssim o tinguéssim alguna cosa més, llavors sí que tindríem la satisfacció total” |
Aparentment sembla una situació realment agradable, i ho és, però ens capfiquem en trobar sempre algun “però”, sigui el que sigui. Sempre pensem que si aconseguíssim o tinguéssim alguna cosa més, ja sigui material o humana, llavors sí que tindríem la satisfacció total. I ens equivoquem, sobretot amb les obtencions materials ja que en realitat acompanyen la felicitat però no són els òrgans vitals d’aquesta .
Hem de valorar tot allò positiu que ens rodeja i ens ajuda a seguir endavant en mals moments, perquè més tard en els bons és encara més gratificant. Quan tens aquesta visió sents que cada dia t’aixeques amb un somriure, sense saber el per què, però esperes que segueixi despertant-te molts dies més i que aquest somriure s’enganxi a aquells amics i familiars que, per la causa que sigui, els costa treure’l.
I és així, hi ha moments que voldries que fossin eterns, hi ha moments que no et sobra ni et falta res.
Alba
Alba, tens tota la raó en això que ens capfiquem en trobar defectes a tot. M’ha agradat. Hi ha una frase que m’ha semblat confusa “Hem de valorar tot allò positiu que ens rodeja i ens ajuda a seguir endavant en mals moments, perquè més tard en els bons és encara més gratificant” A aquesta darrera frase (“perquè més tard en els bons és encara més gratificant”) li falta o li sobra alguna cosa, no? (ja veus, ja estic buscant defectes a les coses!)
No deixis d’escriure!
Josep Maria