Fins a les 8:15!

Cada matí és una nova batalla, presses per aquí, corregudes per allà, ara pujo, ara baixo, ara em descuido alguna cosa a l’habitació… És la part més estressant  del dia, i no ens oblidem que és primera hora del matí!

Cap a les 7:30 la meva mare, que ja fa estona que està aixecada, puja per despertar-me però, és clar, això no és suficient perquè, durant el temps que em vaig fent a la idea que ja és hora, em torno a adormir. És per això que tinc un despertador que sona a les 7:35 per assegurar-me que no hauré de córrer. Bé, això és una forma de dir perquè sempre haig de córrer.

Quan ja m’he aixecat vaig a beure un suc de taronja i a menjar un bol de cereals per poder aguantar fins a l’hora d’esmorzar.  Però és evident que mentre menjo em vaig distraient amb qualsevol cosa, és normal ja que estic encara molt adormida, de fet no em desperto del tot fins l’hora de dinar.

Quan he acabat em faig ràpid la motxilla encara que moltes vegades haig de pujar i baixar unes quatre vegades: ara em deixo l’estoig, ara tinc el llibre d’història a dalt… I seguidament em vaig a vestir. I la pregunta és –què m’he de posar avui?- Cada dia em faig la mateixa pregunta i és la decisió més difícil de prendre durant el matí. Al principi penso -aquest pantaló amb aquesta samarreta i la jaqueta marró.- Però quan ja estic, decideixo que la samarreta avui no em queda bé, llavors m’haig de provar un altre cosa. Em puc passar així fins que falten cinc minuts per tocar el timbre.

I quan acabo de TOT el que he de fer en aquests tres quarts d’hora -Que faig tard!- em dic. Però rarament sempre arribo puntual a l’institut i de moment no he arribat tard a classe. Vaig molt estressada però sempre acabo estant preparada a l’hora correcta, a les 8:15.

Jennifer