Per fi arriba aquella època de l’any tan esperada pels consumidors, LES REBAIXES. La gent es torna boja, a les 9 del matí la multitud espera a que obrin les botigues, i comences les cues immenses per pagar i una gran quantitat de persones pel carrer, per trobar aquell article que desitgen a un preu inferior.
Però les rebaixes no són sempre positives, l’únic beneficiari és el botiguer, però depèn de si la botiga és particular o forma part d’una franquícia. I els consumidors, si no van amb una idea clara del que volen, acaben agafant un seguit d’articles que no utilitzaran o simplement que no els fa falta.
Des d’un primer moment sembla que el beneficiari de les ventes durant les rebaixes sigui el botiguer, però en molts casos no és així, per exemple, totes les cadenes de roba “Bershka, Oysho, Zara, Pull and Bear…” formen part del grup Inditex, els beneficis d’aquestes botigues van dirigides al director general. Les botigues que són franquícies veuen rebaixat el seu percentatge de benefici. En canvi, en una botiga particular, tots els beneficis van pel propietari d’aquesta.
| “amb les ganes de comprar compulsivament pels nous preus més barats , compren coses que no utilitzaran” |
D’altra banda, els consumidors es veuen afectats d’una manera indirecta. Les persones esperen les rebaixes amb ganes, però el que passa moltes vegades és que els productes s’esgoten o no trobes la talla o el color, això sempre passa. Una altra cosa que passa és que els consumidors es veuen afectats amb les ganes de comprar compulsivament pels nous preus més barats que hi han, d’aquesta manera es compren coses, com ja he dit abans que no s’utilitzaran o que no agraden. Les botigues no tenen sempre tots els articles rebaixats, així molta gent va a l’apartat “nova temporada”, que normalment es a preu més alt i sempre es veu influït a comprar en aquest apartat perquè hi ha totes les talles, colors, etc…Veritablement les rebaixes duren 2 mesos, però en els primers dies o com a molt les primeres setmanes, ja s’han acabat els articles rebaixats. Deixarem a part les botigues que no volen fer rebaixes, que també ni han.
Gisela
Gisela, tens tota la raó!
M’ha agradat el que dius. Fas una reflexió molt adequada entorn de rebaixes. Des del punt de vista del redactat, ert cal evitar l’excés d’oralitat. Recorda que escriure i parlar són mecanismes de comunicació diferents, i que cal aprofitar l’avantattge de l’escriptura, que permet revisar el que volem dir, cosa que no podem fer en parlar. Per exemple, quan dius “com ja he dit abans”, presentes una idea ja expressada amb anterioritat gairebé amb les mateixes paraules. L’escrit et permetria evitar aquestes repeticions, inevitables en la parla.
Fins al proper escrit (recorda’t de revisar-ne l’estil)
Josep Maria