Conclusió del meu Treball de Recerca

Engeguem el televisor, ens asseiem. Estan fent anuncis i escoltem música, música i més música. Una determinada melodia o peça musical es va fent popular a mesura que apareix en els mitjans de comunicació, una gran llançadora per a donar a conèixer els nous productes del mercat juntament amb les noves peces musicals del sector. La música s’ha convertit en un element fonamental en el missatge publicitari audiovisual. Atès que es pot considerar un llenguatge de sentiments i sensibilitat, és idònia per a mostrar missatges publicitaris de caire emocional. D’altra banda però, la música pot ser complementària de la imatge en dos sentits: en primer lloc el de la redundància, ja que explica amb el so la mateixa atmosfera visual i la reforça i per altra banda en el sentit que amplia el significat de la imatge, degut que és autònoma respecte ella i explica allò que per si sola no pot explicar.

Aquest, és el tema del meu Treball de Recerca. L’he treballat de forma oberta ja que dono una àmplia forma d’estudi del tema. Des de que vaig començar a treballar el meu índex he hagut de modificar-lo constantment (unes deu vegades) fins arribar cap a la estructura definitiva, la forma en la que volia enfocar el treball i estudiar el tema. Al principi, aquesta recerca tenia que abastar el tema de la televisió i la ràdio abans d’introduir la qüestió hipotètica de la influència de la música en la publicitat però això va ser impossible degut a l’extensió que tindria aleshores el treball. Així doncs, vaig eliminar tota aquesta part i vaig formar l’apartat de l’evolució de la música en la publicitat televisiva que, a part de tractar els temes eliminats, introduïa la recerca d’una forma informativa que serviria per entendre la resta del treball. Crec que els apartats que he treballat, són els adequats i m’han servit d’aprenentatge d’algunes coses que desconeixia del sector. A part, la majoria de la informació l’he extret d’un llibre que estava en castellà així que tot ho havia de traduir mentalment i això és el que més pesat se m’ha fet. Tot i així, aquest fet m’ha servit per conèixer millor la meva llengua natal i expressar-me d’una forma entenedora al dedicar-hi tant temps.

Amb la part pràctica, he pogut aclarir la meva hipòtesi sobre si la música influeix a la publicitat o viceversa, aprendre a comentar anuncis i veure el que cada anunciant busca en el seu anunci basant-me en la música. Amb les enquestes, he trobat que la societat està més conscienciada de la importància que té la música en la publicitat del que creia. Per contra, és veritat que m’hagués agradat fer un treball de caire més pràctic -tot i que m’hagués costat més d’elaborar-, perquè crec que s’aprèn més amb la pràctica que amb la teòrica. Per això, vaig intentar fer el màxim possible d’exercicis pràctics però o no em donava temps, o eren incòmodes de realitzar com per exemple el de la prova de posar músiques a un grup de gent i que m’encertessin a quin anunci pertanyia.

He de dir que trobo que el Treball de Recerca és com qualsevol altre treball que entreguis però amb més temps perquè t’hi has de dedicar més. Aquest treball el que pretén -diferent als altres- és que tu, el que investigues sobre el tema, puguis resoldre aquell dubte (hipòtesi) que tenies i aprenguis més coses sobre l’àmbit de treball que recerques. Personalment, trobo que el meu institut està una mica mal organitzat amb el tema del temps ja que, la major part del treball l’has de fer durant l’estiu on només estàs tu i on no hi ha el tutor que pugui rectificar els teus errors o resoldre els dubtes. Tot i així, és un treball interessant de fer i que aporta una certa pràctica per després a la universitat, fer el treball de fi de grau.

Com a conclusió a la hipòtesi del treball, puc dir que els diferents tipus de música estan associats generalment a diferents classes socials, dirigit a un públic determinat. Per tant, la música de l’anunci del producte haurà de ser també l’adequada a aquest possible consumidor. M’he adonat que la música és un aspecte essencial en els espots televisius i he après bastant sobre la forma d’utilitzar la música tant en publicitat com en la televisió en general, la qual cosa m’ha semblat molt entretinguda i interessant. He descobert que encara que en els anuncis la part principal són les imatges, la conversa dels personatges i la veu en off del narrador; la música és també molt important i fa més atractiu a l’anunci. A més, també he après en aquest treball més coses sobre la publicitat en general i per descomptat sobre la música. D’aquesta última he conegut i investigat coses sobre la seva història i els diferents tipus que existeixen. També he conegut (amb el treball teòric) el procés pel qual ha de passar la música fins arribar a l’anunci, encara que m’hagués agradat anar a una empresa a veure-ho en directe però això, va ser impossible perquè cap va respondre a les meves peticions tot i trucar vàries vegades.

En conclusió, puc dir que també he après a realitzar treballs d’una forma a la qual no estava acostumada, sempre havia fet treballs només de forma teòrica. En aquest treball però, he analitzat primer una part teòrica i després l’he passat a la pràctica analitzant diversos anuncis, realitzant un exercici de canvi de músiques o preparant una enquesta.

Judith

Aquest article ha estat publicat en Judith Hernández, Música, Publicitat, Treball de recerca. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *